No hi han anat a lligar. Tampoc a fer negoci. O no només a això últim. Són participants en el marketplace que va organitzar ahir la Federació Catalana de Voluntariat Social, presidida per Francina Alsina, en el marc del Congrés Europeu del Voluntariat. Són representants d’entitats socials i d’empreses que busquen una possible col·laboració. Són 36 per torn, asseguts en diverses taules, en grups de tres, de quatre i en alguns casos de cinc persones.
El pla és que triomfi la promiscuïtat. Que els diàlegs siguin curts i que la gent vagi fent rotacions. I això ocupava ahir al Museu Marítim Eva Snijders. «Dinamitzadora… sergent», es defineix. Ahir, per primer cop a Catalunya i Espanya, entitats socials i empreses van posar en pràctica un marketplace que va comptar amb tres sessions: una a les 11.00, una a les 12.00 i una a les 13.00. Cada sessió dura 35 minutos. La imatge: targetes canviant de mà, somriures i salutacions. Snijders pressiona el personal perquè canviï de taula i interlocutors amb més rapidesa: «Crec que els trauré les cadires», amenaça. Opina que els participants s’haurien de moure molt més. Si són 36 i tenen 35 minutos, el més lògic és que una reunió de quatre duri quatre minuts.
No es compta a conèixer a curt termini resultats immediats. El normal és que cada un revisi després quantes targetes té i què li interessa més. No es parla només de diners, també de col·laboració d’una altra mena. La convocatòria d’ahir va ser un èxit. Tocades les 11, quan ja estava en marxa la primera sessió, no quedaven places per a les de les 12. Ho va viure Elisabet Sesé, de Gràfiques Ortells. La seva impremta treballa per a fundacions a preus més barats, diu. I amb aquesta rebaixa com a actiu es va presentar. No obstant, es va haver d’endur el feix de targetes de l’empresa, no va tenir temps d’esperar la tercera sessió. A prop seu, Maria Josep Udina s’acosta a les taules amb la cara de qui arriba a un territori desconegut. Representa la Federació Catalana d’Entitats Corals. Persegueix ajudes econòmiques i gent que necessiti corals.
Snijders afirma que les dues parts ahir reunides encara s’han d’adaptar una mica a aquest tipus de situacions. Per exemple, va detectar un desequilibri: massa entitats, a 70%, per un 30% d’empreses. Amb el temps se sabrà si les tres sessions d’ahir acabaran sent matrimonis ben avinguts. En el congrés hi havia estands de parelles, empreses i entitats, contentes amb la seva experiència. Casos d’èxit. Dos exemples de col·laboració: el Casal dels Infants i IBM i la botiga Pilma i l’entitat Yamuna.
A l’estand del Casal dels Infants i IBM, Thais Sánchez i Enric Delgado, de l’entitat i l’empresa, respectivament, somriuen. No és només una qüestió de diners, argumenten. La col·laboració va començar el 2008, quan responsables de la firma d’informàtica van conèixer les instal·lacions i activitats del Casal. «Vam quedar molt impressionats», afirma Delgado, arquitecte de sistemes. «Algunes col·laboracions són més puntuals, de cara a la galeria, encara que els diners van bé», relata Sánchez, que assegura que amb IBM el vincle és estable. Més recent, però amb una alegria similar, conviuen Pilma i Yamuna. La societat compra productes elaborats per 34 dones que treballen a Madagascar.
Comerç just i caritat
A l’estand, Teresa Vidal, de Pilma, i Gloria Pérez. «La gràcia està en l’aposta per productes de comerç just, amb els quals els beneficis són menys», diu Vidal, que afirma de les treballadores: «L’important és que no creguin que la compra és una caritat». «Volen treballar, no que els donin almoina», proclama Pérez.
