El comportament dels centres de valoració de discapacitats – (CAD), dependents d´Acció Social i Ciutadania-,en relació al col·lectiu d´afectats per l´encefalopatia miàlgica (el síndrome de fatiga crònica), la fibromiàlgia i la sensibilitat química múltiple, no solament provoca perplexitat, sinó que també arriba a posar els pèls de punta i fa que ens haguem de preguntar si no estem errats en creure que vivim a un país civilitzat del segle XXI. Si vostè pateix alguna o algunes d´aquestes malalties, en el moment que hi vagi al CAD per tal de que valorin el seu grau de disminució, acompanyat pels seus informes mèdics que certifiquen allò que té i allò que no té, en sortirà, inevitablement, amb un diagnòstic paral · lel que no solament li negarà l´afectació que pateix, sinó que a més li etzibarà un trastorn d´una naturalesa ben diferent.
El fet que un buit administratiu (una malaltia que no consta en uns barems de valoració) tingui repercussió en un diagnòstic fins al punt de modificar-lo substancialment és un fet d´un enorme calat. Quan vostè demani que li argumentin aquell diagnòstic pronosticat pel metge, ningú ho farà, eludiran qualsevol situació que representi donar la cara i haver d´explicar alguna dada al respecte. A més, romandran amagats i silenciosos, si cal, sota les pedres. És molt difícil explicar allò que en realitat no té cap explicació…
L´apartat 7.1 de la Carta de Drets i Deures dels Ciutadans en relació a la salut i l´atenció sanitària que tracta sobre el dret a rebre la informació del procés assistencial i l´estat de salut diu que «el pacient té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la seva salut i a disposar, en termes comprensibles per a ell, d´informació verídica i adequada referent a la seva salut i al procés assistencial, inclosos el diagnòstic, el risc / els beneficis, les conseqüències del tractament i del no tractament, les possibles alternatives a aquest tractament i, sempre que sigui possible, el pronòstic». Sí, aquesta carta és un document bonic i interessant, però només fa patxoca a la web del Departament de Salut. Des del punt de vista mèdic, aquesta actuació és summament irresponsable i des del punt de vista ètic, representa una violació greu de la llei moral. Una actuació que l´Institut d´Estudis Catalans defineix amb una paraula: crim.
fuente: La Vanguardia
El comportamiento de los centros de valoración de discapacidades (CADs, dependientes de Acción Social y Ciudadanía), en relación al colectivo de afectados por la Encefalopatía Miàlgica (Síndrome de Fatiga Crónica), la Fibromialgia y la Sensibilidad Química Múltiple, no sólo provoca perplejidad, sino que llega a poner los pelos de punta y hace que nos tengamos que preguntar si no estamos errados al creer que vivimos en un país civilizado y en el siglo XXI.
Si usted sufre alguna o algunas de estas enfermedades, en el momento que acuda al CAD a fin de que valoren su grado de discapacidad, acompañado por sus informes médicos que certifican aquello que tiene y aquello que no tiene, saldrá, inevitablemente, con un «diagnóstico paralelo» que, no sólo le negará la afectación que sufre, sino que le colgaran un trastorno de una naturaleza muy diferente.
El hecho de que un vacío administrativo (enfermedad que no consta en unos baremos de valoración) tenga repercusión en un diagnóstico hasta al punto de modificarlo sustancialmente, es un hecho de un enorme calado. Cuando usted pida que le argumenten aquel diagnóstico, no lo harán. Eludirán cualquier situación que represente «dar la cara» y permanecerán escondidos y silenciosos, si hace falta, bajo las piedras. Es difícil explicar aquello que no tiene explicación …
El apartado 7.1 de «carta de Derechos y Deberes de los Ciudadanos en relación a la Salud y la atención sanitaria» dice que «El paciente tiene derecho a conocer toda la información obtenida con respecto a su salud y a disponer … de información verídica y adecuada…». La Carta es un documento bonito, que queda muy bien en a la web del Departamento de Salud.
Desde el punto de vista médico, esta actuación es sumamente irresponsable y desde el punto de vista ético, representa una violación grave de la ley moral. Una actuación que la Real Academia de la Lengua define con una palabra: crimen.
Josep Carbonell Mestre
La Vanguardia
