EL dia 19 de maig de 2013 serà un data que quedarà marcada en el calendari del sènior femení de l’AB Vendrell i també al del club taronja. La capitana, la número 7 de l’equip, es va retirar després de més de deu anys de carrera com a jugadora de bàsquet. Plega una gran jugadora però, una millor persona, sí és un tòpic, però en aquest cas no es pot dir d’una altra manera. Permeteu-me ser poc objectiva.
El pavelló presentava una bona entrada i entre els assistents s’amagaven amics, antigues companyes d’equip, la junta directiva, tots plegats còmplices per a fer un homenatge sorpresa i sobretot, molt merescut, a la pivot vendrellenca. Una jugadora que treballa moltíssim per al club i que ho seguirà fent. Els més petits l’adoren, és especialista en fer canvis de partits, tots els club ja la coneixen i, sobretot, com a companya d’equip és una gran a dins i a fora de la pista.
Quedava menys d’un minut per finalitzar el partit i les taronges anaven guanyant, va ser llavors, quan l’equip tècnic va decidir començar el seu homenatge. La graderia es va posar de peu, jugadores, entrenadors, tots van aplaudir el que seria l’últim canvi. Posteriorment, la junta va fer-li entrega d’un quadre amb la seva samarreta i les companyes d’equip es van vestir amb una samarreta en que s’hi veia escrit “gràcies Anna”, juntament amb una pilota firmada i un collage que feia una petit recull del seu pas pel club. Un ambient de familiaritat, senzill tal i com és l’Anna.
Recordo personalment el primer dia que vaig anar al pavelló en un entrenament i la vaig veure allà amb l’equip de les grans, imposava respecte. Però realment va ser perquè era el meu primer entrenament i no la coneixia. Aquí està la principal sort de les que hem estat companyes de l’Anna en algun moment, totes sabem que a part de ser una gran jugadora és una molt bona companya d’equip, sempre té un somriure, una broma preparada o unes paraules d’ànim perquè tot segueixi anant bé.
Per acabar, només queda dir-te que com ja et va demostrar tothom el passat dissabte ets una persona molt estimada i un cop més GRÀCIES ANNA.
Judit Ortoll Díaz