Barcelona ja és una ciutat lliure de glifosat, arran de l’aplicació de la mesura de govern que establia que a partir del gener del 2017 no s’aplicaria cap herbicida químic als espais verds i a la via pública. Amb la intenció de tenir una ciutat més naturalitzada, es faran servir mètodes alternatius, com ara el vapor d’aigua, la plantació de gramínies o l’ús d’encoixinats d’escorça de pi, o simplement es deixarà créixer l’herba.
El comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha explicat que l’eradicació del glifosat comportarà un canvi en la fesomia del verd de la ciutat, però ho ha justificat basant-se en estudis científics que alerten sobre l’afectació dels productes químics en la salut humana i animal.
La mesura de govern de l’eradicació del glifosat s’emmarca en la voluntat de fer de Barcelona una ciutat més naturalitzada. L’Ajuntament aposta per la jardineria ecològica gestionada amb criteris de qualitat i sostenibilitat, que evita les podes excessives, l’ús d’espècies no adaptades al medi o amb grans necessitats hídriques i l’aplicació d’agrotòxics. Des de fa uns anys, l’ús de productes fitosanitaris s’ha reduït progressivament, amb la intenció de prevenir plagues i malures amb tècniques naturals, com millores en el reg, adobs, infiltració d’aigua, etcètera.
Al llarg del 2016 s’ha realitzat una prova pilot en deu barris de la ciutat, on s’ha deixat d’utilitzar el glifosat. A partir de l’observació d’aquests espais, s’establirà en quines zones es poden deixar créixer les herbes, en quins es retiraran de forma manual o mecànica i en quins s’aplicaran mètodes alternatius de desherbatge (com el vapor d’aigua) i amb quina freqüència.
També s’han iniciat experiències de cogestió amb entitats veïnals i escoles que es vulguin implicar en la cura dels espais verds.
