El TSJC reconeix la invalidesa absoluta a una gironina afectada de fibromiàlgia

GIRONA | ALBA CARMONA El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut la invalidesa absoluta d’una treballadora gironina afectada de fibromiàlgia, depressió i fatiga crònica. Després d’un procés judicial de més de dos anys, recentment la Sala Social del TSJC ha confirmat la sentència del jutjat social número 1 de Girona i conclou que les malalties de la demandant li impedeixen desenvolupar tot tipus de treball, “incloses les tasques de naturalesa sedentària que no requereixen esforços físics especialment intensos”, explica el seu advocat, Antoni Díaz, del bufet Díaz-Tarragó Advocats de Girona.

Es tracta de Maria Manuela Ferreira, una veïna de l’Estartit que treballava com a operària de la indústria química de Girona i a qui la Seguretat Social no va reconèixer cap tipus de prestació per la seva situació, ja que consideraven que malgrat totes les seves matologies, podia treballar de qualsevol feina, explica l’advocat.

Díaz-Tarragó va presentar una demanda judicial demanant la invalidesa absoluta al·legant que la malalta no només no podia exercir la seva professió, sinó que no podia desenvolupar cap altra activitat laboral.

Al gener, el jutjat social número 1 de Girona va dictar sentència accedint a la petició dels advocats, però la Seguretat Social la va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ara el TSJC “ha donat la raó a la nostra clienta i reitera a més el seu posicionament respecte que són tributaris d’una incapacitat permanent absoluta aquells quadres crònics, persistents i greus o severs”, explica Antoni Díaz.

La sentència, però, encara no és ferma i l’Institut Nacional de la Seguretat Social té temps de presentar-hi un recurs.

“Era l’única esperança”

“Estic contenta després de tanta lluita; quan ens hi vam posar fa dos anys, l’advocat ja em va advertir que seria llarg, però era l’única esperança que tenia”, explica Maria Manuela Ferreira, que afegeix que ha volgut explicar el seu cas per si pot ajudar a algú, ja que ella també va conèixer la possibilitat de demanar la invalidesa absoluta a través d’una notícia de Diari de Girona.

Ferreira explica que fa més d’una dècada va començar a trobar-se malament i a patir dolor, sobretot a l’esquena i als braços. Després de visitar diversos especialistes, li van diagnosticar la fibromiàlgia.

“Al principi ni tan sols sabia què era i no li donava gaire importància, em prenia la medicació i feia una vida normal, simplement necessitava un descans més prolongat”, continua.

Cada cop més dolor

A partir del 2010, però, els símptomes de la malaltia es van anar agreujant. “Cada cop em trobava més malament, tenia més dolor i l’esgotament físic i psíquic era constant, fins que al final ja només anava de la feina al llit i del llit a la feina”, assegura. “Quan demanava una solució als metges, només m’oferien la baixa. Al principi la rebutjava, perquè tenia una feina nova a Torroella i volia treballar, fins que la vaig haver d’agafar per força”, diu Ferreira, que va estar de baixa durant divuit mesos, fins que la Seguretat Social li va denegar la incapacitat.

Finalment, assegura, va conèixer a través de la premsa el cas d’una altra afectada a qui li havien reconegut la incapacitat absoluta i va decidir buscar un advocat per posar en marxa el procés.

“Han estat més de dos anys de pelegrinatge, de proves, d’informes mèdics, d’anar al psicòleg, al psiquiatre, al traumatòleg i al reumatòleg, però ha valgut la pena, perquè estar clar que estic impedida, no em puc moure i la medicació no em permet conduir”, destaca.

“Vaig estar un temps que feia vida normal, però s’ha anat incrementant. Ara el cap vol fer coses però el cos no em deixa. És com una bufetada, perquè la vida et canvia al 100%”. Treballar és impossible, perquè l’únic lloc on estàs bé és a casa”, conclou Maria Manuela Ferreira.