Unitats especialitzades
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Fibromiàlgia, 12 de maig, Col·lectiu Ronda traslladarà a la Generalitat les peticions formals de més de 1000 persones exigint a la Generalitat la creació de les unitats mèdiques especialitzades promeses l’any 2008. la petició es farà arribar també al Síndic de Greuges.
L’any 2008, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat una resolució, la 203/VIII, que instava el Govern de la Generalitat a crear en nombre suficient unitats mèdiques especialitzades i multidisciplinars amb capacitat real des d’on oferir diagnosi i tractament mèdic adequat per a les persones que en xifra de com a mínim 250.000 a tot Catalunya pateixen en diferent grau SSC, un conjunt de patologies que engloba la Fibromiàlgia, la Síndrome de Fatiga Crònica, la Sensibilitat Química Múltiple i l’Electrohipersensibilitat, entre d’altres.
Avui, 7 anys després, únicament dos centres hospitalaris -Vall d’Hebron i Hospital Clínic- disposen d’aquestes unitats en els termes acordats i amb els especialistes necessaris per abordar un conjunt de patologies que poden afectar greument els sistemes immunològic, endocrinològic, neurològic i respiratori, entre d’altres, i que en funció del grau d’afectació condemna les persones que en són víctimes a viure en situació d’invalidesa absoluta.
Dos unitats especialitzades són, òbviament, moltes menys de les necessàries per respondre la demanda de persones afectades. Existeix, a més a més, l’agreujant que en aquests centres només es poden visitar les malaltes de SSC amb residència a la zona i únicament després de superar una llista d’espera que s’allarga més enllà dels dos anys. Per a la resta, la immensa majoria, les promeses unitats especialitzades han quedat reduïdes a la presència d’un reumatòleg que, sovint, només té coneixements sobre fibromiàlgia, però no sobre la resta de patologies. Res a veure, doncs, amb la promesa continguda a l’esmentada resolució parlamentària de dotar aquestes unitats de “professionals de medicina interna, reumatologia, neurologia, psicologia clínica i totes les altres que es considerin necessàries en cada cas, com per exemple, d’endocrinologia, cardiologia o psiquiatria”.
Com a conseqüència d’aquesta evident manca d’adequació, milers de persones afectades no tenen accés als tractaments mèdics que requereixen i en una situació en la que per a la immensa majoria els és impossible treballar, tampoc poden obtenir els informes imprescindibles per cursar les seves peticions d’invalidesa. Un veritable parany que , actualment només té una sortida: visitar algun dels centres privats que, com BarnaClínic, aborden aquestes patologies i pagar de la seva butxaca els costosos tractaments mèdics que requereixen i que poden suposar una despesa de, com a mínim, entre 200 i 500 Euros al mes.
“La situació d’aquestes persones és absolutament indignant -explica Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora el col·lectiu de malaltes en aquesta iniciativa- Parlem de milers i milers de persones a qui, de facto, se’ls està negant un dret absolutament essencial: el dret a la pròpia salut. I no estem davant de patologies lleus o amb poca afectació. Al contrari, són malalties devastadores, amb un immens poder invalidant i que requereixen de tractaments complexos per obtenir un mínim de qualitat de vida”.
Autèntica cacera de bruixes
Per si la situació descrita no fos suficient, d’un temps ençà s’estan multiplicant els casos de persones afectades de SSC amb pensions d’invalidesa reconegudes judicialment a qui se’ls està retirant la prestació econòmica que rebien després que l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, depenent de la Generalitat) determinés que el seu estat de salut havia millorat suficient per tornar a treballar. Això malgrat en la majoria de casos estem davant de malalties cròniques i sense cura, segons reconeix la comunitat científica internacional.
Aquest és el cas, per exemple, de la Sònia Romero i l’Antònia González. La primera, afectada de fibromiàlgia i esclerosi múltiple; la segona, amb fatiga crònica i sensibilitat química múltiple. Totes dues incapacitades per treballar. Així ho diu un informe mèdic i una sentència judicial ferma. L’ICAM, però, considera que el seu estat de salut és prou bo com per reincorporar-se al món laboral. “No hi ha justificació possible per a l’actuació de l’ICAM – afirma Alex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda especialista en Seguretat Social- respecte aquestes malalties. Admeten que pateixen patologies per a les quals no hi ha millora ni, de moment, cura però, en canvi, constaten suposades millores realitzant habitualment proves mèdiques absolutament inadequades. A l’Antònia, per exemple, se li van fer les proves de control que es fan per als casos de fibromiàlgia malgrat ella no té diagnosticada aquesta malaltia”.
Els seus, malauradament, no són casos aïllats. Un altre bon exemple d’arbitrarietat el tenim amb Mario Arias, president de l’Associació AQUA de malalts químics i ambientals de Tarragona, a qui l’ICAM va reduir al grau de total la seva invalidesa absoluta argumentant que “se tiene constancia que el paciente realiza y participa activamente en reuniones y conferencias como representante de la asociación AQUA y otros colectivos” i de qui destaca que “se dedica a ayudar a otros afectados y sobre todo a litigar y defender los derechos de los afectados”. D’aquesta activitat, sembla derivar-se, per tant, que existeix també capacitat per exercir una feina remunerada, malgrat malgrat l’existència d’informes mèdics que avalen la persistència de les lesions.
La retirada de la pensió comporta per a la majoria d’afectades quedar-se sense ingressos, doncs no tenen feina ni prestació d’atur -aquesta desapareix amb el reconeixement de la invalidesa- i amb l’obligació de fer-se càrrec d’un 40% del cost dels medicaments que han de consumir obligatòriament. “Accedir a la invalidesa és un procés llarg i costós per a aquestes persones -explica Tisminetzky- doncs han de superar un munt d’obstacles per obtenir el diagnòstic d’unes malalties que, en alguns casos, encara no estan plenament reconegudes i gairebé sempre han d’acabar acudint als tribunals perquè la Seguretat Social no els reconeix inicialment la prestació. No pot ser que amb una revisió que sovint no supera els 10 minuts, l’ICAM pugui passar per sobre d’una resolució judicial i dels informes mèdics de veritables especialistes. És injust i arbitrari”.
Dia Mundial de la Fibromiàlgia
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Fibromiàlgia, més de 1000 persones han secundat la iniciativa del Col·lectiu Ronda de traslladar la petició formal i oficial de ple reconeixement de les seves malalties i, sobretot, de tractaments mèdics adequats. Una petició de la que també es donarà trasllat al Síndic de Greuges per tal que conegui la situació d’aquestes malaltes que probablement constitueix, a dia d’avui, el col·lectiu de persones malaltes més feble, vulnerable i desemparat de tot Catalunya.
“Avui fem una petició -afirma l’advocat Miguel Arenas- però demà, sens dubte, portarem la Generalitat als jutjats per negar el dret d’aquestes persones a que la sanitat pública tingui cura del seu estat de salut i al reconeixement de les situacions d’incapacitat que provoquen. No volem més promeses incomplertes”
Comparteix aquesta informació!
TweetFacebookmenéameEmailComparteix
– See more at: http://www.cronda.coop/Departaments/Salut-i-Treball/Recursos/Articles/Unitats-especialitzades#sthash.iZqZoZh5.dpuf
