Amb vint-i-un anys va començar a treballar de fisioterapeuta. Com que notava que els seus coneixements sobre la salut i els pacients eren incomplets i s’havia quedat insatisfet, es va especialitzar en alteracions craniomandibulars i craniocervicals. Després va venir la posturologia integrativa. “Moltes vegades la gent té problemes de postura per una mala oclusió mandibular, per una mala postura dels peus o per problemes visuals”. Però en alguns pacients els mals no es resolien, així que va continuar investigant. Va ser el primer català a estudiar psiconeuroimmunologia, i a partir d’aquí s’ha endinsat en el món dels aminoàcids, l’alimentació, la suplementació, la hipnosi i la microimmunologia. La visió holística d’en Xevi sobre la salut humana l’ha convertit en un professional de primer nivell, que té les seves dues consultes plenes de pacients desorientats que busquen alternatives a la medicina convencional. L’actriu Sílvia Abril n’és una, i l’entrevistarem en el número de la setmana vinent.
Vull saber de quin peu calces, Xevi…
No m’he decantat mai per cap dieta en concret. Durant un temps em vaig entusiasmar amb la dieta del grup sanguini i vaig veure que a algunes persones els anava bé però que a d’altres no. En una altra època vaig estar amb la dieta ancestral o la paleodieta, i també amb les intoleràncies alimentàries, i va passar el mateix: a algunes els anava bé però a d’altres no… i vaig pensar: Carai! Aquí hi ha d’haver alguna altra cosa. Llavors vaig veure que no es feien estudis genètics per saber si la gent és celíaca, per exemple. Les proves convencionals no miren si tens el gen que implica el sistema HLA del gluten: l’HLA (el DQ2, DQ7 i DQ8) i molta gent a qui li diuen que no és celíaca, sí que té uns nivells importants d’intolerància, és a dir, sí que té el gen, i això genera anèmia, dermatitis, psoriasi, diabetis, hipotiroïdisme, problemes de fatiga, problemes de defenses (IgA) baixes…
Aliments sans per als afectats de DAO
Poma, mango, advocat, coco, litxis, magrana, raïm, meló, síndria, fruites del bosc, figues.
-Llet d’arròs, llet de civada, llet d’euga, llet de cabra o d’ovella.
-Formatge d’ovella o de cabra.
-Iogurt d’ovella o de cabra.
-Pa i pasta d’espelta, farina d’espelta.
-Sucre integral, estèvia o mel.
-Infusions d’herbes que no portin teïna.
-Peix blanc: llenguado, palaia, rap, lluç, halibut, bacallà, perca, calamars, pop, sèpia, congre, turbot, gall, truita de riu, llobarro, mero, orada, rajada, cap-roig…
-Enciam, endívies, escarola, canonges, ruca, cols de Brussel·les, coliflor, col llombarda, coliflor, bròcoli, bròquil blanc, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba, porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, rave, api…
-Xai, vedella, conill, senglar, pollastre, gall dindi.
-Ous (cal vigilar amb la clara d’ou).
-Llegums: pèsols, llenties, faves, mongeta seca…
No hi ha ningú que hagi descobert un únic paràmetre per dir si ets celíac o no ho ets!
Exacte. S’ha de fer una bateria de proves i sobretot mirar les IgA i comprovar si genèticament el gluten et va bé o no. Encara que no notis malestar, si genèticament et surt intolerància, has de deixar el gluten, perquè si continues ingerint-ne, pots tenir totes aquestes malalties que hem anomenat. Les vellositats de l’intestí s’atrofien i llavors no fabricaràs DAO. El DAO és molt important!
I el DAO és…
Dèficit intestinal de diaminooxidasa. L’enzim que metabolitza la histamina que hi ha en alguns aliments. Hi ha gent que aquest enzim el té menys actiu i això fa que no es degradin bé els aliments a l’intestí. És essencial, per a alguns pacients, saber quins aliments porten histamina i quins no, i fer-se l’analítica del DAO*. La simptomatologia de les persones amb aquesta alteració enzimàtica es caracteritza per migranyes, problemes gastrointestinals, problemes atòpics, fatiga, marejos i dolors crònics. L’excés d’histamina també provoca picors, que et ragi el nas (rinitis) o nas tapat, que et plorin els ulls, contractures musculars, restrenyiment, diarrees, fatiga. No cal que tinguis tot el quadre, però pots tenir un d’aquests símptomes o diversos.
O sigui... si tenim la pell seca, contractures o migranyes i restrenyiment, pot ser per culpa del DAO. Què fa que tinguem el DAO baix?
El gluten, o virus que provoquin inflamació intestinal. També pot ser genètic. Ah! I hi ha molts fàrmacs que inhibeixen el DAO: ansiolítics, antidepressius, mucolítics, pastilles de la pressió, relaxants musculars, etc. i d’altres que alliberen histamina, com les aspirines, Voltarén, morfina, codeïna, etc. Si tenim el DAO baix, haurem de reduir el consum d’aliments rics en histamina (mireu la llista del final) o els que en faciliten l’alliberació (te, cafè…) i deixar de consumir els fàrmacs inhibidors del DAO.
“Les alteracions digestives i el dèficit vitamínic i mineral expliquen la majoria de les patologies actuals”
Tan bo que és el te i el cafè...
Sí. El te és molt sa! Però a algunes persones la teïna no els va bé. Cal estudiar i tractar l’intestí per recuperar l’activitat d’aquest enzim per, al final, tornar a menjar aquests aliments rics en histamina que no toleràvem bé. Fes la prova. Pren un te i mira si tens més picors i, si ho vols comprovar del tot, pren-te tres tes en un dia i a veure què notes. Diazepam, relaxants musculars, Flumil…. Quanta gent es pren tot això? Quanta gent es pren les pastilles per a la pressió, antiinflamatoris o relaxants musculars que inhibeixen el DAO i llavors tenen fatiga crònica i dolor crònic? Però, esclar, no es poden deixar de prendre la pastilla de la pressió, oi? Doncs anem a l’origen! D’on ve la pressió alta? Del ronyó, potser? Doncs primer he de tractar el ronyó, per treure-li la pastilla, que es recuperi el DAO i així que no s’acabi amb una fatiga crònica o una fibromiàlgia.
...
Més exemples: l’intestí intervé en el metabolisme dels estrogens. Si no elimines (metabolitzes) correctament els estrogens, segur que tens regles irregulars, doloroses, mal de cap, inflors…
Irregulars com ara que no tinguis la regla cada mes?
I que tinguis fluix tot el mes. El següent pas en el mal metabolisme dels estrogens seran els quistos als ovaris o miomes i, en paral·lel, tindràs picor al nas, a la pell; potser fa anys que no vas bé de ventre o que tens mames fibroquístiques. I tot això ens porta a un possible càncer de mama. És la progressió habitual en moltes dones i parteix de tenir una alteració intestinal de tota la vida (“el meu restrenyiment és genètic”, em diuen els pacients poc col·laboradors…) amb un DAO baix i seguir menjant aliments inadequats o fàrmacs que encara les perjudiquen més. Sovint aquestes dones et diran que els costa quedar-se embarassades després de prendre anticonceptius durant anys per les menstruacions irregulars.
Estudies també microimmunologia. Què tracta?
Importantíssima en molts pacients! Estudiem el sistema immune i els virus amb tractaments homeopàtics. És increïble comprovar que moltes persones que tenen fatiga crònica i fibromialgia tenen els mateixos virus a l’organisme.
Aliments rics en histamina o que en faciliten l’alliberament
-Taronja, llimona, pomelo, kiwi, plàtan, maduixa, préssec, cireres, albercoc, prunes, pinya, papaia, pera, gerds.
-Xocolata i derivats (Nocilla, Cola-cao, bombons…).
-Llet de vaca i derivats (formatge, iogurt, Cacaolat, natilles, nata, puré de patata artificial, gelats, flam, crema catalana…).
-Soja: llet de soja i derivats (tofu, lecitina de soja, brots de soja, iogurt de soja, salsa de soja).
-Cafè, te, alcohol, cervesa, vi, vinagre i confitats.
-Peix blau, marisc i conserves.
-Fruita seca (especialment les nous i cacauets).
-Porc i embotits fumats com el salami, carn de la nevera de més de 48 hores.
-Blat i derivats (pa, pasta, cereals, pizzes, pastisseria, brioixeria, farines, arrebossats).
-Tomàquets, pebrot, albergínia, patata, espinacs i bledes.
-Sucre blanc refinat i additius ( gelats, pastissos, llaminadures, productes light, brioixeria…)
-Glutamat monosòdic i aspartam.
-En menys quantitat també n’hi ha a la clara de l’ou, en alguns llegums com els cigrons, a les olives i als bolets.
Quins virus?
Epstein-Barr i citomegalovirus, que són els virus de la mononucleosi. Aproximadament el 20% de fibromiàlgies i fatigues cròniques tenen aquests virus sense ser-ne conscients. Si el sistema immune no regula bé aquests virus, apareix el dolor i la fatiga. Com estàs quan tens el virus de la grip, per exemple?
Et fan mal els ossos, estàs cansat, tens el cap espès…
Doncs hi ha molts pacients que tenen símptomes virals, són reactivacions virals, sovint sense febre, i no pensen que tenen un virus a l’organisme i que els pot ocasionar conseqüències de per vida si no es tracten. És molt important poder-ho analitzar. Molts pacients, al darrere, amaguen un quadre de virus o afeccions del sistema immune.
Hem de matar els virus?
Sí, no? Hi ha virus més agressius que d’altres. Al nostre sistema immune tenim, per eliminar els virus, uns limfòcits molt específics, però també en tenim uns altres que són uns bèsties i ens generen molta inflamació als teixits i dolor general, a tot arreu. Això és molt important. Molt.
Amb una analítica ho veurem, doncs?
Sí. S’han de fer serologies víriques, en les quals surten tots els virus. Amb els pacients anem enrere i, de cop, recorden que amb vint-i-cinc anys van tenir la mononucleosi, o un herpes, o van començar a anar malament de ventre… I alguns ara ja tenen dolor a tot el cos.
Ens queda la complementació. Li dónes molta importància…
Començo desintoxicant la gent i a cadascú se li ha de buscar el que li va bé. Ara, fetge, intestí, ronyons i sistema limfàtic són sagrats. I els pulmons.
Per què tothom té sempre sobrecarregat fetge i ronyons? És l’estrès, els tòxics i els mals hàbits?
Sí. En el sistema limfàtic s’acumulen tòxics i hi ha gent que es cura només desintoxicant-lo. I els marxen tots els mals.
Què ens queda?
És molt important fer anàlisis personalitzades d’aminoàcids i anàlisis d’àcids grassos. Les hormones a vegades estan bé però el pacient té dolor crònic igualment o està deprimit i angoixat. Això pot ser perquè la serotonina, per exemple, no entra bé dins de les cèl·lules per culpa d’alteracions de les membranes cel·lulars. I perquè les membranes estiguin bé han d’estar bé la taurina, la fosfoserina i els omega-3. Si tens aquests nutrients baixos, les cèl·lules no et funcionen bé i això és el que provoca problemes psiquiàtrics i dolor: tendinitis, depressions. El 95% de la serotonina es fabrica a l’intestí. Si tenim col·lapsat l’intestí per restrenyiment, no fabriquem serotonina. Això vol dir que la gran majoria de pacients amb depressió no fan una bona femta quan defequen, que ha de ser llarga, com un xurro i s’ha d’enfonsar.
Continua…
Hi ha estudis del 2008 sobre la serotonina que diuen que hi ha un bacteri, el Bifidobacterium infantis, que fabrica serotonina a l’intestí. Si sabem que es fabrica a aquí i depèn d’aquest bacteri, per què donem un antidepressiu al pacient? Si tens depressió, pren probiòtics i que tinguin aquest bacteri! I sobretot, s’ha de metabolitzar bé amb DAO!
Tot està relacionat!
Sí!
I fer totes aquestes anàlisis deu ser car…
Sí, i a Catalunya se’n fan poques. Tot val un esforç, Núria. La tecnologia actual ens ofereix un suport molt bo. Els estudis dels polimorfismes genètics són unes altres analítiques que són part de la nostra medicina personalitzada per resoldre el que semblava impossible. Si tens problemes greus, val la pena l’esforç.
I no hi ha una analítica que ho digui tot, tot i tot?
No. És qüestió de prioritzar. I una cosa… hi ha gent que va malament de ventre i es pren des de fa anys probiòtics i glutamina perquè han sentit a dir que va bé per a les mucoses. I no milloren. No tothom ho necessita!
Per tant?
Analitzem cada cas individualment. Les recomanacions generals només van bé en general, però no van a missa. Te’n dic una per acabar. Un altre estudi del 2011 anomenat “Els sentiments de l’intestí” deia que les ganes de fer coses, les intuïcions, el llum que s’encén, la creativitat, es produeixen a l’intestí. Els intuïtius solen ser gent que caga bé. L’intestí afecta molt l’humor!
Ha, ha, ha.
Xevi Verdaguer visita a Olot i a Barcelona.
Codirector del postgrau en Psiconeuroimmunologia.
Director del curs Posturologia Integrativa.
Director del curs Estudi i tractament craniomandibular i craniocervical a la F.U.B. de Manresa.
Telèfon: 
616 161 107
