La Isabel ja no és amb nosaltres. Fa molts anys li van diagnosticar fibromiàlgia i amb aquest diagnòstic se la treien del mig quan es queixava als metges que l’atenien, fins i tot en el servei d’urgències on va anar en més d’una ocasió quan tan malament es va arribar a trobar. Durant molt temps, la Isabel va batallar amb el personal sanitari que semblava no atendre les seves queixes i explicacions. I finalment, després d’insistir molt, van descobrir que un càncer de l’aparell reproductor s’havia estès per tot el seu cos i ja no es podia fer res per la seva vida. No pretenc posar-li la por al cos a ningú però, desgraciadament, casos com els de la Isabel són freqüents i s’han de donar a conèixer. Jo vaig ser afortunada i gràcies que un pòlip intestinal es va rebentar, es va fer evident que hi havia alguna cosa més que el còlon irritable que m’havien diagnosticat com a causant de la meva inflor i malestar: era un càncer de còlon. També estic diagnosticada de fibromiàlgia i em sembla que amb aquesta etiqueta, a vegades, els metges en tenen prou per estalviar-se proves que podrien evitar morts abans de temps. Davant aquesta situació a vegades recomanaria ocultar, oblidar, no mencionar -encara que crec que és injust- la paraula fibromiàlgia als que la patim perquè se’ns atengui com cal.
