En la nostra vida diària ens trobem exposats a ones electromagnètiques de diferent intensitat, derivades de la presència de xarxes elèctriques, ordinadors, aparells microones a la cuina, serveis wi-fi…i també per l?ús del telèfon mòbil, un estri molt present a tot arreu. El mòbil facilita la comunicació i pot ser un vehicle per mantenir el contacte amb les persones més properes i facilitar el suport emocional, cosa molt recomanable benestar de tots. Però l?ús del mòbil no està lliure d?inconvenients.
Els telèfons mòbils s?usen des de fa ja molts anys, en el marc d?una àmplia regulació legal que controla la instal?lació d?antenes, la seva potència d?emissió i les característiques dels aparells. Aquesta regulació protegeix la salut de la ciutadania sempre que es respectin els límits establerts, que estan harmonitzats a tota la Unió Europea i que incorporen marges de seguretat molt amplis. En general, les normatives de telefonia mòbil apliquen a tot arreu el principi de precaució.
De la seva banda, l?Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert que ?cap estudi permet concloure que l?exposició a camps electromagnètics de radiofreqüències emesos pels telèfons mòbils o les seves estacions base ?les antenes- tingui cap perill per la salut?. Però, al mateix temps, la comunitat científica treballa en diverses investigacions per confirmar aquest coneixement, ja que la relativa novetat de la tecnologia dels telèfons mòbils obliga a esperar uns anys per poder emetre judicis més concloents.
De cara a la protecció dels usuaris, convé tenir present que el nostre cos està exposat principalment a les emissions de l?aparell mòbil, per tant, les antenes de telefonia instal?lades a la ciutat no incideixen tant com el telèfon cel?lular. Com més a prop es troben el telèfon i l?antena fixa, menor serà la potència amb què el mòbil haurà d?emetre. Cal dir que sempre que sigui possible el mòbil s?ha de portar apagat, i si no es pot, com a mínim que estigui separat del cos.
Recomanacions generals
Per tot això, és important escollir els espais amb millor cobertura per telefonar, ja que amb baixa cobertura els aparells han d?emetre a màxima potència. Els experts, a més, recomanen no acostar el mòbil a l?orella fins que s?hagi establert la comunicació. Igualment, dispositius de mans lliures o auriculars amb micròfon redueixen l?exposició del cos, i poden ser útils.
En general, els professionals de l?Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recomanen limitar la durada de les converses, i apagar absolutament el mòbil quan hi hagi risc d?interferir equips electrònics, com passa als avions o hospitals.
Per cortesia, convé no molestar amb el soroll del nostre telèfon mòbil o la conversa en veu alta o amb altaveus connectats. Quan conduïm un taxi o un vehicle en general (bicicleta inclosa), la conversa amb el telèfon mòbil pot ser font de distracció i multiplica per 4 el risc d?accident (compte amb les distraccions durant les converses amb els nostres passatgers).
Recomanacions específiques pels nois i noies
Per sota dels 16 anys es recomana limitar l?ús del telèfon mòbil, en ser població més vulnerable i en desenvolupament. A més de les recomanacions generals, convindria tenir present si la trucada és realment necessària, i fer pensar al noi o noia sobre el fet de consumir recursos. De la mateixa manera, podem tractar que l?adolescent reflexioni si té un telèfon fix a l?abast amb el que pot tenir el mateix servei. I, dins del capítol de riscos, pensar que un ús descontrolat del mòbil pot ser quasi addictiu.
Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
