TONI TORRENS: Sa cultura popular la mir no com a cultura popular en si mateixa tancada, sinó com una eina per un progrés. Jo vaig ser un privilegiat perquè en sa meva joventut durant es franquisme vaig porer tenir uns estudis, però sa procedència és pagesa i tota sa meva enrevoltança també. I veia com se manipulava a n’aquella gent. A mi ma varen amagar moltes de coses, però en aquella gent se li privava de que en sabessin. I vaig veure com lo que se pretenia era que sa gent no sabés res, que sa gent no estigués informada, i de sa desinformació naixia s’abús de poder.
Veia com s’abusava per part d’un estatus dirigent, ja sigui un polític o un comerciant, s’abusava de s’ignorància d’aquella gent. I sempre he lluitat per «culturitzar» sa gent, més que per «fer cultura», perquè d’aquesta manera sa gent pogués creure i tenir confiança en ella mateixa. Sabent que, per exemple, es cantar li suposa una cosa bona perquè li dóna una confiança. Per jo lo important es sa comunicació. En sa trobada des xeremiers que fem cada any a Sa Pobla, lo important no és que un soni més bé o més malament, això és secundari. Lo important és aquest sentiment de pertinença que dóna tota aquesta visió a un grup.
Si sa gent té una formació completa es realitza més a ella mateixa i impedeix que un altre li faci creure lo que vol. Cada dia que passa és molt més important això perquè es mitjans de comunicació te van matxacant per tot, per televisió, per ràdio, i tu llegeixes uns titulars i te’ls arriben a fer creure. Te’ls arriben a fer creure si tu no tens una formació interna, humana com a persona, no una formació universitària, sinó una formació quotidiana que te dóna sa vida i sa llibertat de cada u. Això, per jo, és lo important de sa cultura popular. És una manera d’afiançar-se a un mateix, sentir pertinença a una gent que té unes determinades coses, siguen gloses, siguen fandangos, qualque cosa que te doni una cohesió i una confiança a tu mateix de pertinença. Lo important és sebre cada u a on se troba.
Jo lluit per sa informació. Lluit perquè sa gent sàpiga, perquè sa gent aprenga, perquè sa gent s’obri, perquè sa gent pugui sortir. Perquè es glosadors de Menorca hagin pogut anar a Barcelona, hagin pogut anar a Manresa i hagin pogut anar a Itàlia [Sardenya] o a on sigui. I perquè es xeremiers de Sa Pobla vagin a Sicília. Ets secundari anar-hi, lo important és sortir, que venguin gent de fora i que aprenguin per rompre aquesta dinàmica d’un cercle que se li ha posat.
Avui a es temps de sa globalització, també se mos intenta posar a dins d’un cercle, més gran, però també se mos intenta encerclar sa nostra manera de ser i de pensar. I jo crec que lo important és aquesta cohesió de sa gent de pertinença, i això només s’aconseguirà a través de sa cultura popular. Perquè es tenir un auditorium per anar a sentir gent, no resoldrà cap problema, encara que en facin un a Ciutadella, un a Es Mercadal i un a Aló [Alaior]. O com a Mallorca que n’hi ha un a Pollença, un a Alcúdia… això no dóna cohesió. Fa molt bé a quatre festes per s’estiu quan hi van quatre senyors a veranear.
Lo important és sa cultura de base, lo important és participar. Després d’aquesta gent ja sortiran genis. Però si no posem els mitjans a l’abast perquè puguin saber els mínims, no en sortirà cap.
I per això sa meva lluita, que sa gent de baix pugui arribar alt.
