Avui un veí ens ha portat Orella d’Os, i la Cristina amb paciència ha anat omplit foradets de les parets amb terra i anar plantat l’orella d’os, que esperem, que s’hi trobi molt agust a La Rectoria. És ven bè una reliquia ja que és una de les poques espècies que resten d’abans de les glaciacions del període quaternari. Per tant, és una autèntica relíquia del clima subtropical que va regnar als Pirineus fa milions d’anys, durant l’Era Terciàri. descripció botànica
Etnobotànica: En medicina popular s’utilitzava per combatre tot tipus de mals relacionats amb el refredat. Així, s’emprava com a dorsal, balsàmic i antitussiu. Fins i tot, durant algun temps es va emprar per combatre la tos rebel, d’on va sorgir el nom de “herba tossera”, que era com l’anomenaven els espanyols d’aquella època. Informació extensa
