Fa més de 8 anys que els membres de Mapasonor viatgem per la Mediterrània portant a terme el projecte audiovisual «Oïdes Mediterrànies». D’Istanbul, Sa Pobla, Jerusalem, Tunis, Palermo, Màlaga, Anoia, Tessalònica, València… d’arreu tenim centenars d’hores d’arxius sonors, veus de tot els racons. Encara ens queden molts anys de feina, però mentrestant, busquem indrets per la Mediterrània que tinguin la capacitat de sorprendre’ns.
Aquest llibre viatja per diverses illes. Passa fugaçment per Creta amb una mirada externa, passeja per diversos racons de l’illa de Sicília on alguns dels costums més tradicionals intenten mantenir la seva dignitat, i finalitza a les Balears, concretament a Menorca i a Mallorca, on hi ha persones que treballen per l’enfortiment d’una tradició autòctona autènticament popular.
Però no volem fer una tesi sobre les músiques d’aquests racons. Viatgem musicalment perquè hem coincidit persones apassionades per aquest art. Podríem fer-ho amb el menjar, els jocs dels infants, les llegendes populars… Mapasonor portaria a terme el mateix projecte.
Parlem de la dignitat de les persones. I de la voluntat de construir una veu com a poble. Com a poble format per persones amb la seva individualitat. No volem parlar d’una veu basada en un poder polític, o en la propaganda, o en el poder econòmic, o en el control mediàtic, o en el control religiós, o en l’orgull racial, o en l’orgull de grups humans tancats i impenetrables… No ens interessa parlar de les expressions culturals i musicals que han decidit que hem d’escoltar els grups de poder o les indústries del comerç.
Parlem de la cultura que cadascú ha decidit construir. En solitari o en grup, des de l’anonimat o la col·lectivitat. Apostem perquè tothom tingui accés a les expressions musicals i que totes siguin igual de vàlides. Parlem de la confiança del poble en la seva cultura, no de l’orgull ni de l’arrogància cultural. Parlem d’una confiança que li permet dialogar, entendre’s, barrejar-se, absorbir d’altres expressions sense problemes. No ens interessen els diàlegs falsament dissenyats des de les indústries de mestissatge prefabricat i «accessible a tots els públics».
No parlem de les fronteres sinó que intentem trencar-les. No parlem d’una Mediterrània sinó de moltes Mediterrànies i no ens importa si ens estenem fins a Mauritània o l’Afganistan… No parlem dels grans moviments sinó de les petites expressions de cada racó, d’un poble, d’un grup humà, d’una escola que ens parli de les aspiracions, els dubtes o les inquietuds de les persones. Ens interessa la microhistòria.
No parlem des de l’objectivitat sinó des de la militància i l’activisme. Parlem de la veu plural del poble i la seva sobirania com a constructor de cultura. A més aquest viatge és una aposta per una cultura anticonservadora, progressista i transformadora. Per això no parlem de la veu d’un poble conservador ja que, encara que existeix, sol ser un poble manipulat per aquells que tenen el poder i el sotmeten: el masclisme del patriarcat, el poder econòmic, el poder polític, el poder religiós…
Una persona amb un sac penjant, el llibre de Mapasonor escrit per Sàgar Malé, amb les aportacions de Kilian Estrada i Maria Salicrú-Maltas Sali, és alhora un llibre de viatges i un manifest. Exposem un ideari sobre la cultura popular amb les veus de les persones i de les associacions que ens han acompanyat realitzant el projecte «Oïdes Mediterrànies». En el llibre, aquestes persones es converteixen en protagonistes d’una mena d’obra de teatre. Els diàlegs estan escrits a mode de guió, s’hi inclouen encertades declaracions… Alguns d’aquests «personatges» han estat especialment rellevants per nosaltres, ja que es tracta de les persones que ens han obert les portes de tots els indrets que hem visitat: en Jordi Alzina (Creta), en Miquel Ametler (Menorca), l’Efrén López (Creta), la Nuccia Maugeri (Sicília), en Toni Roig (Mallorca), en Toni Torrens (Mallorca) o les associacions Musicanostra (Sicília) o Soca de Mots (Menorca). Amb elles, hi ha hagut desenes de persones que han conformat un collage de veus que trobarem al llibre o veurem als 3 documentals que inclou el DVD adjunt. Tots els noms els hem fet constar en un dels apartats finals d’aquest llibre.
Una persona amb un sac penjant no és una recerca etnomusicològica, ni antropològica, ni sociològica sinó un llibre interdisciplinari sense cap enfocament concret. Per aquesta raó hem afegit al llibre un annex amb excel·lents articles d’etnomusicòlegs com Robert Alzina (Menorca), Nuccia Maugeri (Sicília), Francesc Vicens (Mallorca) i també d’antropòlegs, com Jordi Alzina (Creta). Tots aquests investigadors i investigadores ens detallen en primera persona la seva particular visió de part de la seva cultura popular. Cadascú amb el seu estil, el seu enfocament, des d’un indret diferent. Unes col·laboracions d’alt nivell i reflexió que els hi agraïm enormement. Jordi, Nuccia, Robert i Francesc: un luxe!
També volem agrair especialment el pròleg que l’antropòleg Josep Martí ens ha dedicat. No va dubtar ni un moment a escriure’l. Des dels inicis, ell ha cregut amb el projecte, hi ha col·laborat i ens ha assessorat, i ens il·lusiona que també ens acompanyi en aquesta nova etapa amb la mateixa passió de sempre. Gràcies Josep!
El llibre també inclou un DVD —recopilat per Kilian Estrada— amb 3 documentals que vam enregistrar a les illes que es tracten al present text: València-Istanbul-Tessalònica-Kabul (Creta), Piazza-Isole-Montagna (Sicília) i D’es Castell a sa Pobla (Mallorca-Menorca). Si bé en els documentals es perceben els mateixos continguts, aquest llibre no és la seva versió escrita. L’estructura és diferent, a vegades coincident, a vegades aporta coses noves.
Finalment, volem agraïr a l’equip de la revista Caramella, i molt especialment al seu director Josep Vicent Frechina, que hagi brindat a Mapasonor l’oportunitat de publicar aquest llibre. Des de fa molts anys, admirem profundament el rigor i la tasca de divulgació de la cultura popular que està portant a terme aquest mitjà, i el fet que se’ns hagin encarregat aquestes pàgines, ens omple de satisfacció i orgull. També ens dóna molta força per a continuar la nostra bogeria per la Mediterrània!
Esperem que gaudiu viatjant amb nosaltres.
MAPASONOR
A Mataró (Barcelona), juny de 2011
