Amb llum pròpia

  Avui vull compartir amb vosaltres aquest vídeo i aquesta reflexió oberta. Més enllà del contingut punyent de la conversa, em pregunto si ningú no serà capaç ni en aquesta situació ni en d’altres, de moure un dit que no sigui per acusar i serveixi d’ajuda. És aquesta la societat que volem i que abandona sistemàticament els seus integrants i els… Read more →

Treballo en un lloc gran on la majoria som dones, moltes i de totes les edats i amb un horari intensiu. Pel tipus de feina no tenim gaire contacte i no ens podem aturar a xerrar: hola i adéu al lavabo, salutacions cordials a la fotocopiadora però poques converses íntimes. Ja fa anys que hi sóc i he anat canviant… Read more →

Si hagués de definir la meva infància amb un color escolliria el blau. És estrany, perque a mi m’agraden els colors cridaners, que em ‘diuen’ alguna cosa. I el blau, realment, em diu poc. El blau és la màscara, neutra, que no destaca: que jo mateixa em posava per no ser o esdevenir un problema per ningú.  Si reflexiono sobre… Read more →

Ben recentment he tingut el plaer d’escoltar, dels llavis d’algú molt savi, un conte infantil d’origen budista, que diu així: ‹ Un home passejava pel port quan va adonar-se que a la cistella d’un dels pescadors hi havia un gran peix que encara es movia. Amb la intenció de evitar que s’ofegués, el va agafar amb molta cura i el… Read more →

Agost sempre ha estat per a mi un dels mesos més esperats de l’any. Les vacances tenien la curativa propietat de reconciliar-me amb les inconveniències del curs i fer-me sentir recompensada… com un nen en dia de Reis. Durant 20 anys les meves vacances han estat a l’agost, i encara que no les he usat per escapar gaire lluny, m’ha… Read more →

Engeguem el nou curs no sense haver fet balanç del treball fet i amb moltes ganes de continuar i de fer-ho encara millor. Més 350 persones heu llegit mensualment els posts. Moltes heu pogut visitar l’associació i explicar-nos la vostra historia. Algunes fins i tot ho heu volgut compartit al grup de suport setmanal de l’ACAB. Més de 70 persones… Read more →

Aquesta es la qüestió. Però no és la única. La indecisió, la pregunta, el qüestionament, és una constant al llarg de tot procés humà d’aprenentatge i presa de decisions. Juga un paper ambivalent, alhora necessari i perillós, que pot portar fàcilment a sentiments de bloqueig, disgust, incapacitat i que, en el seu extrem més absolut, es tradueix en la més… Read more →

El meu cos…Recordo quan vaig començar a ser conscient de què aquest podia ser percebut de manera positiva o negativa. Tan sols tenia 5 anys i la meva carta de presentació va passar a ser la Verònica en banyador, ja que tot just començava la meva carrera esportiva: el meu cos i el seu pes serien la clau del meu… Read more →

La calor, cada cop més prematura, ens recorda que arriba l’estiu. Però el que m’ho fa notar de debò és la dèria que li agafa a tothom per fer dieta, com si acceptar el teu cos depengués de si els agrada o no als altres. Jo fa temps que vaig deixar el 0,0%, vull gaudir de tot el sabor de… Read more →

No recordo haver anat ni un sol dia a la platja al llarg d’aquells quatre anys, el temps que la malaltia va ser visible a ulls de tothom. El meu estat d’aïllament social era molt alt malgrat algunes excepcions familiars i la presència incondicional d’un bon amic que s’atrevia a desafiar el meu mal humor. Aïllament autoimposat i necessari degut… Read more →