La Gallina o el nou repte del Grup Infantil

Cartell Gallina jpgHa estat la segona vegada que, junt amb la Laia, hem dirigit el Grup Infantil. Però aquesta temporada amb alguns canvis. Per primera vegada en força temps, els més petits de la casa s’han enfrontat a una obra en solitari, sense la col·laboració del Grup de Joves. A més, l’obra escollida, La gallina que pogué regnar, no és musical com sí que ho havien estat les anteriors (recordem: La Sireneta, El petit rei lleó o Peter Pan).

L’obra explica la història d’una gallina que fa un llarg camí per a salvar un príncep greument malalt. Durant el camí es va trobant una sèrie de personatges que li compliquen una mica l’aventura. Finalment (ALERTA, SPOILER!), l’aconsegueix salvar.

Continue reading

El club dels poetes morts

El club dels poetes morts - Teatre Corpus

Fer una obra de teatre com El club dels poetes morts era tot un repte per diversos motius:

– Barrejàvem edats molt diverses. Per una banda, el grup d’alumnes que tenien entre 15 i 18 anys, i, per l’altra, el grup d’adults. L’experiència va ser molt positiva, ja que els joves van contagiar a la resta les seves ganes i il·lusió pel projecte. A més, els mateixos joves van poder aprendre de l’experiència i les taules dels adults que actuaven amb ells.

– Teníem una gran responsabilitat. Es tractava de portar a escena una pel·lícula que s’ha convertit en tot un mite. Estem parlant d’una història que transmet molts valors i que, en moltes ocasions, els professors de les escoles i instituts aprofiten per ensenyar a classe als seus alumnes.

– Al mateix temps es tractava d’un homenatge. Com tots sabem, l’actor Robin Williams va morir aquest estiu. Ell va ser qui va donar vida al professor Keating i aquesta era l’ocasió idònia per fer una obra en el seu record.

– Vam tenir un timing bastant ajustat, ja que El club dels poetes morts era la primera obra de la temporada. Això ho vam poder solucionar amb la professionalitat dels actors, que des del primer dia van venir amb el paper après.

El resultat final no podia haver estat més positiu. Va ser un gran aprenentatge per a tots els que en formàvem part i, en especial, per als directors. Realment, crear, treballar i dirigir aquest espectacle ha estat un plaer, com també ha estat un plaer fer-ho al costat de la Raquel. Quina era la nostra fita? Poder veure com el públic vibrava, aplaudia i s’emocionava. I no va ser d’una altra manera.

Marc