El Casal Corpus Grup de Teatre és l’impulsor d’aquest gran espectacle teatral que adapta la novel·la homònima de Joan Lafarga. Compta amb la col·laboració de les entitats culturals de Gràcia i el podreu veure el 10, 11 i 12 d’abril a la Sala Montseny
Si voleu més informació entreu a la seva pàgina web: www.elrellotgerdegracia.cat
Els propers 28 de febrer i 1, 7 i 8 de març es representarà a la Sala Montseny La Passió de Gràcia. Camí de Creu, de Joan Rosquelles. El Casal Corpus Grup de Teatre hi participa junt amb altres Entitats de Gràcia.
El Desembre del 2013 vam posar en escena “Passat el riu”. Es tracta d’una bonica comèdia de Joe di Pietro que barreja magníficament la comicitat i la tendresa en el sí d’una llar d’immigrants italians a Amèrica, que conviuen amb el seu nét. És un autèntic carrusel de disbarats el que fan aquests avis per retenir el pobre jove amb ells.
Sigui per l’argument o bé perquè la Montse, la directora, ens va transmetre la seva debilitat per l’obra, ja des dels primers assajos, es va crear entre el grup una complicitat extraordinària. I aquesta és una sensació que ràpidament salta de l’escenari i s’estén entre el públic.
Així es va demostrar en totes les mostres i concursos en què vam participar; Pineda, Olesa, Rajadell, Sant Pere de Ribes, etc. En acabar les funcions, el públic es mostrava satisfet de la bona estona que havien passat i d’alguna llagrimeta que se’ls havia escapat.
De manera que, M. Eugènia, Maite, Raquel, Joan, Marc i jo mateix, crec que podem sentir-nos orgullosos d’haver deixat ben alt el pavelló de “CORPUS “.
I no ens oblidem d’apuntadors, regidors i tècnics de llum i muntatge, que si s’enfaden, no ens donaran més lletra i ens deixaran a les fosques, ( és broma ), ja que sense ells no podríem tirar endavant.
JORDI COSTA
FUITA, de Jordi Galceran
Una comèdia on res és el que sembla. “Fuita” de gas, de diners, de valors, de qui?
Dissabte, 7 de febrer a les 21h
Diumenge, 8 de febrer a les 18h
El Conseller d’Indústria, embolicat en un escàndol de corrupció, la seva dona l’ha abandonat pel periodista que va destapar el cas i es troba pensant en el suïcidi. Ara comença “Fuita”.
Isidre, sense adonar-se’n, sucumbeix als nous personatges que entren a la seva vida: la venedora, un marit puter i maltractador, la prostituta que l’atén, un pare paralític… I amb ells, el Conseller s’endinsa en una espiral de situacions cada vegada més increïbles. Tots amaguen secrets que sortiran a la llum a mesura que avanci l’obra i els girs se succeeixin un darrera d’un altre fins a arribar a un final sorprenent que, naturalment, no anem a desvetllar.
Des del Casal Corpus Grup de Teatre us desitgem un Feliç 2015 i que acabeu de passar unes Bones Festes!
Ha estat la segona vegada que, junt amb la Laia, hem dirigit el Grup Infantil. Però aquesta temporada amb alguns canvis. Per primera vegada en força temps, els més petits de la casa s’han enfrontat a una obra en solitari, sense la col·laboració del Grup de Joves. A més, l’obra escollida, La gallina que pogué regnar, no és musical com sí que ho havien estat les anteriors (recordem: La Sireneta, El petit rei lleó o Peter Pan).
L’obra explica la història d’una gallina que fa un llarg camí per a salvar un príncep greument malalt. Durant el camí es va trobant una sèrie de personatges que li compliquen una mica l’aventura. Finalment (ALERTA, SPOILER!), l’aconsegueix salvar.
Fer una obra de teatre com El club dels poetes morts era tot un repte per diversos motius:
– Barrejàvem edats molt diverses. Per una banda, el grup d’alumnes que tenien entre 15 i 18 anys, i, per l’altra, el grup d’adults. L’experiència va ser molt positiva, ja que els joves van contagiar a la resta les seves ganes i il·lusió pel projecte. A més, els mateixos joves van poder aprendre de l’experiència i les taules dels adults que actuaven amb ells.
– Teníem una gran responsabilitat. Es tractava de portar a escena una pel·lícula que s’ha convertit en tot un mite. Estem parlant d’una història que transmet molts valors i que, en moltes ocasions, els professors de les escoles i instituts aprofiten per ensenyar a classe als seus alumnes.
– Al mateix temps es tractava d’un homenatge. Com tots sabem, l’actor Robin Williams va morir aquest estiu. Ell va ser qui va donar vida al professor Keating i aquesta era l’ocasió idònia per fer una obra en el seu record.
– Vam tenir un timing bastant ajustat, ja que El club dels poetes morts era la primera obra de la temporada. Això ho vam poder solucionar amb la professionalitat dels actors, que des del primer dia van venir amb el paper après.
El resultat final no podia haver estat més positiu. Va ser un gran aprenentatge per a tots els que en formàvem part i, en especial, per als directors. Realment, crear, treballar i dirigir aquest espectacle ha estat un plaer, com també ha estat un plaer fer-ho al costat de la Raquel. Quina era la nostra fita? Poder veure com el públic vibrava, aplaudia i s’emocionava. I no va ser d’una altra manera.
Marc
