1. L’alt envelliment de la població espanyola és un èxit històric.

L’envelliment d’un país és conseqüència del seu progrés. Espanya és un exemple i hem de felicitar-nos per això. En cap cas aquest envelliment s’ha de presentar com una càrrega o problema.

2. Tota persona gran ha de sentir orgullosa per haver arribat aquí.

Per a un individu, envellir suposa haver sobreviscut a malalties, accidents, etc. i ha de sentir afortunat i orgullós per arribar a major.

3. La vellesa pot ser una etapa de la vida tan positiva com qualsevol altra.

Amb els progressos de la ciència i del desenvolupament econòmic i cultural, la vellesa pot ser i és, cada vegada més, una etapa de la vida tan plena com qualsevol altra: productiva, creativa, afectiva i plena de relacions socials, de qualitat de vida i independència etc. Els estereotips negatius que amb tanta lleugeresa es fan cap als grans, resulten molt inadequats i no són certes

4. No és just que es fomentin temors i sobresalts a la gent gran.

Els espanyols que arriben a la vellesa es mereixen viure sense sobresalts. Han fet mèrits i esforços per fer-ho. No semblen justos els missatges freqüents, emesos per diferents grups, referents a la pèrdua parcial de drets adquirits: pensions i atenció sanitària principalment.

5. Han de desaparèixer totes les formes de discriminació per l’edat.

L’edat no ha de ser un factor de discriminació en els aspectes educatius, laborals, assistencials etc. Així, no és d’estranyar, que els maltractaments (per negligència, explotació, psicològics etc.) Es produeixin en la gent gran amb més freqüència que en cap altre col · lectiu

6. La dependència no és conseqüència de l’edat.

Les situacions d’incapacitat o dependència són més freqüents amb l’edat, però de cap manera són una conseqüència d’aquesta. Es deuen a problemes de salut. Avui, la ciència ens diu que és possible disminuir la freqüència i intensitat de la dependència i retardar la seva aparició. Altres països ja ho estan aconseguint i en el nostre no estem fent les coses bé, ja que moltes situacions de dependència mai s’haurien d’haver produït.

7. És possible disminuir la freqüència i intensitat de la dependència.

L’educació sanitària, la prevenció, el control i adequat maneig de les malalties i la recuperació de la funció perduda, són les mesures necessàries per disminuir la dependència. Amb els recursos sanitaris actuals que té el nostre país, és possible aconseguir aquests objectius, sempre que es reorientin cap a la població envellida que ara atenen.

8. L’atenció geriàtrica és un dret bàsic al qual, avui en dia, no tenen accés la majoria de la gent gran quan ho necessiten.

La ciència ha demostrat que la Geriatria és una especialització sanitària eficient i imprescindible per limitar la dependència en la seva justa mesura, disminuir el patiment i augmentar la qualitat de vida de les persones grans amb problemes de salut més complexos. Al nostre país no està garantit el dret a una atenció específica a la salut de la gent gran que preveu l’article 50 en la nostra Constitució. No pot esperar més temps.

9. Cal una llei de dependència justa i que doni suport a les famílies.

Quan les situacions de dependència es produeixen, cal ajudar a les famílies en les cures, amb la potenciació domiciliària en primer lloc, i amb internaments temporals o definitius quan es requereixi, en centres on es garanteixin les cures de qualitat. També és aquest aspecte a Espanya estem per sota de la mitjana europea. Una llei justa, universal i equitativa sobre la dependència és una necessitat urgent.

10. No s’ha de relacionar vellesa amb terminalitat

La vellesa acaba amb la mort. Però també, de vegades, la infància, la joventut, i la maduresa poden acabar de la mateixa manera. No hi ha arguments científics ni humans per relacionar vellesa amb terminalitat, cosa que, sovint, es transmet fins i tot des d’àmbits sanitaris. Una altra qüestió són les cures que s’han de donar al final de la vida, que sempre són complexos i difícils, als quals dóna resposta la Geriatria.