No em ve de gust parlar de la noia prima d’internet, una tal Eugenia Cooney, però sembla que tothom hi suca pa des de fa uns dies. Només em pregunto, i a tu? com et senta? quin cos et queda després de veure-la? perquè indiferent segur que no et deixa. Pensant des de la malaltia és fàcil d’entendre el seu discurs… Read more →
Estimada tu
Estimada tu: Ets un monstre i res ho fas bé. Has aconseguit, encara no sé de quina manera, enganyar a tots els que t’envolten per arribar a estimar-te. Als teus professors per tots aquests notables, als teus amics de que ets una noia encantadora. A la teva mare, de que estigui orgullosa de tu. I justament per això estic jo,… Read more →
A lo importante
Hace unos días me reencontré con una amiga que hacía tiempo que no veía. Mantuvimos una larga conversación, muy agradable, de esas que te hacen perder la noción del tiempo y ponen frío el café. Una de las cosas de que hablamos fue mi estado de ánimo, mi actitud actual ante la vida. Me dijo que me veía cambiada, tranquila,… Read more →
Ferides
Buscant símils al final em quedo amb “ferida”. La paraula ja m’evoca dolor, profunditat, lletjor i patiment, a tu i als qui t’acompanyen, una ferida que lacera cada dia més cap al teu interior arrasant amb la teva força i les teves ganes de compartir fins que deixes de ser tu. La… Read more →
Fer dissabte
La publicitat no em deixa un dia de descans. Ara resulta que dilluns a la tarda tarda xerrant amb unes amigues, una em diu: has vist l’última publicitat de la colonia aquesta que anuncien com si fos un rentavidres? I ja em va embolicar, ja em va deixar el cuc de la curiositat. El primer que… Read more →
Guapa
-Tengo que contarte algo, he conocido a una mujer… me gusta. -Sí, pero, ¿cómo es ella? -No sé, es… guapa. -Pero guapa, ¿guapa cómo? -No, guapa…guapa de verdad, guapa porque se siente guapa, porque lo lleva dentro. -Eso es que lo tiene. -Lo tiene, te lo juro. Se mira al espejo y se gusta, y a mí me gusta. Es…… Read more →
Quan el perdó no és possible
Les persones estem fetes de bocins del passat que ens condicionen i ens donen forma, convertint-nos en qui som aquí i ara. Alguns dels meus bocins més delicats estan directament relacionats amb dues persones amb les quals vaig tenir una relació extremadament complicada i de caràcter abusiu durant la infància i l’adolescència. Quan vaig ser mare amb 29 anys, vaig… Read more →
Martes
A la meva vida hi ha hagut tres dones essencials i imprescindibles que per atzar han compartit nom. La primera Marta va aparèixer durant l’adolescència, just al començament, quan a les dues ens semblava que ens menjariem el món però que alhora ens era un lloc hostil i on era difícil d’encaixar, amb la família que no ens entenia i… Read more →
Viure dels rèdits de la malaltia
Avuí volem retrobar-nos amb un article de fa un temps escrit per la nostra amiga i col.laboradora Mª Àngels. És un article per reflexionar una mica durant l’estiu. La Pregunta “del millón”: ¿PARA QUÉ ME SIRVE LA ENFERMEDAD? Treure’s el cartell de trastorn alimentari és quasi tan difícil com acceptar que te’l posin… però amb una gran diferència: el… Read more →
Mi “perfecta” hermana
La cineasta sueca Sanna Lenken ha decidido traer a la gran pantalla, en lo que en mi opinión ha resultado una brillante aproximación a un asunto nada fácil de abordar, la anorexia nerviosa que sufrió de adolescente. El traslado de la carga narrativa a la pequeña de las dos hermanas de la familia protagonista (en efecto, la película da a… Read more →
