Amb llum pròpia

Quan sents cadenes oprimint-te, no deixant-te agafar aire i fent-te no només acostumar-te, sinó fins i tot donar gràcies per viure dins d’una cel·la molt petita, aquesta es converteix en la teva llar. És esgarrifosa la rapidesa amb la que un aprèn a sentir-se còmode en el seu tancament particular, la facilitat d’adaptació que un desenvolupa inclús quan tot al… Read more →

Bon dia de Reis! Aquest any els he demanat coses graduals i de llarga durada, que les immediates fan molta ilu però segons com tenen efecte rebot i després al recó i si te he visto no me acuerdo. He demanat decisió i valor per emprendre canvis. Enfortir els glutis per si caic de cul en els meus intents i perdre… Read more →

Mai m’ha agradat gaire el Nadal, i ara començo a entendre per què. Resulta que el menjar és el que menys té a veure, quines coses. De fet, una bona copeta o un trosset de pastís són algunes de les coses que fan més agradables aquests dies, això i la bona companya… però vaja, que si a un li dona… Read more →

29.223 Una xifra bonica que no té res a veure amb la loteria de Nadals. I seguim endavant, oi? Fins on calgui. Jo és que me l’imagino llegint el diari “Declaracions de Miquel Rodríguez, Director de la passarel·la 080: “en Barcelona 080 no se van a forzar medidas para evitar que desfilen modelos anoréxicas o bulímicas, los diseñadores y las… Read more →

“Fins que no reconeixes que hi ha una cosa què és un problema per viure, ho adaptes i vius amb allò… És una malaltia que aïlla, molt solitària. El mirall és un jutge implacable, que et torna una imatge d’odi, de fàstic, d’una persona que no vols ser i que no ets. Veus una cosa que no t’estimes. El menjar… Read more →

Aún más bella A veces demasiado exigente, pero siempre dulce. Cuidadosa, sin caer en manías. Nostálgica, soñadora. ¿Alocada? Claro, pero también reponsable. Valiente, muy valiente. Generosa, mucho, sobre todo cuando se lo merecen. Educada y natural, sin protocolos, sincera y femenina sólo a veces, la mayoría amante incondicional del chándal. Culta, no pedante. Ávida de experiencias, superviviente de múltiples batacazos…… Read more →

Bon dia, Avui un fragment del programa de TV3 emès a “Els matins” on el tema és l’Anorèxia i Internet amb dos convidats de luxe, el Dr Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de Conducta alimentaria de l’Hospital de Sant Joan de Deu i la nostra Maria Cuesta, col·laboradora puntual i imprescindible d’aquest bloc. Doneu-vos uns minuts, és molt interessant.… Read more →

Debes ser sensual, pero nunca vulgar. Coqueta, sin caer en la banalidad. Misteriosa, no huraña. ¿Accesible? Claro, pero no fácil. Solícita, sí, por supuesto, e independiente. Sincera y educada, femenina sin ser cursi, aventurera y hogareña. Apropiada. Deportista, culta, sociable, extrovertida… aunque cuantos menos amigos chicos, mejor. Atenta, no asfixiante. Atrevida, sin llegar a ser excéntrica… Preciosa, dulce, de rasgos… Read more →

El Sergio guarda amagada la crema reductora al fons de l’armari del bany, darrera dels estris de la neteja. Pensa que allà no li trobaran, com a molt fins allà hi arriba la mà de l’Antònia que ve a netejar dijous i que tampoc no hi pararà compte. Fa gairebé set anys que ens coneixem. Els mateixos que va decidir… Read more →

Ester, em sento totalment identificada amb el que manifestes. De fet, aquesta història ha fet néixer en mi un sentiment de ràbia que m’ha agafat per sorpresa (esperava, més aviat, tristesa o llàstima). M’explico: el fet de mirar els vídeos de l’Eugenia i de veure-la comportar-se d’una manera tant irresponsable no només amb si mateixa (la que més) sinó amb tota… Read more →