Mai m’ha agradat gaire el Nadal, i ara començo a entendre per què. Resulta que el menjar és el que menys té a veure, quines coses. De fet, una bona copeta o un trosset de pastís són algunes de les coses que fan més agradables aquests dies, això i la bona companya… però vaja, que si a un li dona per sentir-se sol, trist, pobre i mediocre, està d’enhorabona. Només posar la TV cinc minuts dona material més que suficient.
Entrem en matèria: he tingut el dubtós plaer de veure i reveure l’anunci d’Intimissimi per la campanya de Nadal, protagonitzat per una d’aquestes models que desborden felicitat entre calces i sostenidors (potser sóc jo la rara, però no acabo de trobar-li l’emoció), en aquest cas la Irina Shayk. Sembla que portar roba interior de la marca és un privilegi reservat a unes quantes (per no dir cap), les dones que es puguin sentir identificades amb la protagonista de la seva publicitat. No imagino com la resta ens hem de mobilitzar i acudir a les botigues en una cerca desesperada i compulsiva de productes Intimissimi. Senyors publicistes, o bé el seu segment de mercat és sorprenentment reduït, o ho estan fent fatal.
Els escassos trenta segons que dura el spot es centren, contràriament al que semblaria lògic, en el cos de la Irina. El model, color i tall de les peces és secundari; doncs només serveixen al fi que ella es pugui passejar davant la càmera amb una innocència fingida, que amaga una sensualitat fera i sense embuts. Ven una actitud i no pas un producte, exerceix d’ambaixadora d’una sèrie d’exigències vetllades: per tal de lluir aquesta roba has d’ésser coqueta, delicada, femenina i alhora suggerent, encantadora. I com no, prima.
El problema no el tinc amb aquest seguit de qualitats, tant vàlides com la resta, sinó amb el fet que els senyors publicistes d’Intimissimi hagin de dir-me a mi i a milers d’altres dones què és el que defineix la nostra feminitat! El fet d’espolsar el nostre cabell (llarg i brillant, per suposat) mentre caminem sobre uns talons de 20 centímetres, jugar amb les cames (sempre estilitzades) quan seiem o ens estirem o tirar petons constitueix només una petita fracció del que ens pot fer sentir poderoses i fortes. Pel que a mi respecta, és molt més sexy la dona justa, directa, riallera i generosa, culta i empàtica. Quina cosa hi ha més suggerent que un repte? Un misteri, una opinió definida, una manera de fer. Una conversa interessant pot ser feroç, excitant, la millor manera de coquetejar.
A vegades tinc la sensació que ens estem oblidant, que passen per davant tants estímuls d’aquesta mena que el nostre filtre ja no en repara. A mi em passa, i em fa por. Recordem, recordem per què ens sentim dones i comprem-nos la roba que vulguem. Canviem l’exigència capciosa per merescuda autosatisfacció.
Ànims (res no es pot deixar a la sort) amb el Nadal.
Clara
