Categoria: General

Des de ben petita, mai em va agradar la platja. Em semblava avorrida i bastant fastigosa, per la barreja de sorra i crema solar. Els meus pares tampoc van ser molt de platja, així que a casa no hi va haver mai conflicte al respecte. Ja de jove vaig aprofitar per amagar algunes coses sota aquest poc apetit marítim .… Read more →

Fa anys, una psicòloga que em va tractar durant algun temps em va dir: “el dia que tornis a escriure em donaràs una gran alegria”. Jo li havia explicat que abans escrivia relats curts,que des de ben petita tenia sempre a mà una llibreta, fins i tot a sota del matalàs … sovint no podia dormir, i passada la mitjanit… Read more →

La meva vida no tenia cap problema aparent. Tan sols havia d’aconseguir una talla de roba en concret, o una feina que m’agradés, una relació que m’omplís, o canviar de lloc de residència… i tot seria perfecte. Fins que la rutina i la convivència amb mi mateixa em portaven a pensar altre cop que tornant a canviar-ho tot de nou… Read more →

Va arribar un moment en que tot em venia gran, immens, però no, no… no et parlo de roba ni de cinturons. Crec recordar que el primer que em sobrava era l’ espai del carrer i aquella sensació de vertigen que em saturava al trepitjar-lo: sense moure’m m’hi perdia. La indefensió en la que quedava davant del no res era… Read more →

És tan cansat haver d’estar sempre a l’alçada…..tinc la sensació d’estar contínuament bombardejada amb missatges que em diuen què haig de fer i com haig de ser. Se’m demana estar guapa, estar prima, ser jove , tenir èxit i no se que 1000 coses més que si no les compleixo corro el risc d’estar exclosa del món en que vivim.… Read more →

Fa pocs dies el meu fill em va confessar un secret d’adol.lescent que em va esgarrifar. ‘Mama, saps que la meva amiga té el mateix problema que tu? Li costa molt menjar i se sent culpable quan ho fa’. Val a dir, que de seguida vaig oferir-me a ajudar a aquesta noia, a la que li diré Marta, per exemple.… Read more →

“Qui va ser que et va dir que estaves gorda?” Aquesta pregunta me l’han fet infinitat de vegades els meus pares. Es va convertir en una obsessió, sobretot pel meu pare. Tot i que jo sempre responia que ningú mai m’havia dit res, ells no s’ho acabaven de creure. Se’ls feia difícil comprendre que una noia jove com jo -17… Read more →

“El límit el poso jo…” Crec que era això el que em deia. Ara em sona prepotent. Anar més enllà que ningú, seguir el teu miratge, sovint fas com si no veiessis la línia vermella o endarrereixes el moment d’allunyar-te’n. Crec que saps de què parlo. Jo vivia fascinada perquè podia “viure de l’aire”, havia creat el meu món i… Read more →

Com si es tractés d’ahir, encara recordo el dia en que vaig descobrir que el menjar tenia altres finalitats a part de nodrir-me per gaudir de bona salut. Tenia 15 anys. Per circumstàncies de la vida vaig criar-me una mica (bastant) sola, tant que al voltant dels 10 anys ja controlava i decidia la meva vida sense que ningú tingués… Read more →

Recordo perfectament el dia en que la meva família em va preguntar que estava passant? Notaven que algo no anava be però no sabien que era…. Notaven  canvis   físics, canvis d’humor i estat d’ànim però aparentment tot estava be, estudiava,  treballava i complia perfectament amb les dues coses En aquell moment jo ja estava malalta, portava  temps que no feia… Read more →