Categoria: General

Començar a tractar el meu trastorn alimentari no se’m passava pel cap…entre d’altres coses, perquè jo no creia que fos un trastorn, sinó una elecció. Recordo perfectament el primer dia al servei de psiquiatria de Sant Pau. Anava de part de la doctora de capçalera qui, sense dubtar-ho, em va fer un volant per a la unitat de trastorns alimentaris.… Read more →

Allò al que et resisteixes, persisteix. Que no vols que els altres controlin la teva vida? Obsessionant-t’hi perds la direcció i els hi dones el poder amb ells. Que tens tendència a comparar-te amb com són, què fan, què aconsegueixen els altres? Més difícil t’ho poses per connectar amb tu mateixa i saber què és el que vols realment TÚ.… Read more →

Tenia 15 anys i no entenia res. Perquè jo no podia actuar davant el menjar com els altres. Perquè, amb la meva curta edat portava ja 3 o 4 anys de dietes i de pressió pel meu pes. L’esport en l’àmbit competitiu certament no em va fer cap favor en aquest aspecte i un cop ho vaig deixar (als 15),… Read more →

Em situaré a la Setmana Santa de 1995 i no es que sigui una obsessiva de recordar dates si no tot el contrari soc un desastre per aquestes coses. T’explicaré per què: Aquella Setmana Santa la recordo perquè va ser la primera que no vaig anar de vacances amb la meva família, el pla perfecte, una setmana sencera sense haver… Read more →

Imagino que aquest és un moment delicat per a tu, un d’aquests moments agònicament llargs que voldries que s’esfumés… desitjant aparèixer al matí del 7 de gener, com si no hagués passat res…i per fi poder tornar a la normalitat, normalitat?…la rígida rutina, la por, la soledat, tots els teus No’s a tot allò que fa trontollar el teu control…Dit… Read more →

Què hi ha per dinar…i per sopar…i demà? Així eren els meus Nadals, un calvari al que afegia l’agonia de què posar-me i la obligació d’estar simpàtica, per sobre de totes les coses. A qui li pot agradar un Nadal així? Era un desgast d’energia del que, afortunadament, he aconseguit desfer-me’n. Havia de fer bona cara i menjar tot el… Read more →

Comunicar sentiments és tot un art. A mi sempre m’ha costat. Les raons son diverses i ara sé que molta gent té dificultats així que tampoc soc rareta. És una feina de temps, no passa d’un dia a l’altre. Però, vaja, rés no passa d’un dia a l’altre, oi? L’anorèxia va ser durant molt de temps el meu llenguatge, la… Read more →

La primera vegada que vaig escoltar aquestes paraules provinents de la meva filla de quasi 11 anys vaig sentir una mena de pànic. Tenia aproximadament 8 anys i ja començava a entreveure’s certa inestabilitat emocional i insatisfacció amb el seu físic, degut en part a què els nens i nenes de l’escola li recordaven constantment que no era pas tan… Read more →

Que passaria si la Glòria de fa uns anys es trobés amb la Glòria d’ara? Segur que no la reconeixeria. Crec que sóc de les poques persones que conec que recorda quan va començar a estimar-se, com diu la Berta, la meva filla de 6 anys, quan parlem de la malaltia, que el que em va passar no es que… Read more →

Des de fa dos anys la mare viu en una residència. Passo a veure-la gairebé a diari. Al principi era una mena d’expiació de la culpabilitat que sentia perquè ella fos allà però a mida que jo m’he anat trobant millor amb mi mateixa, he pogut entendre i redireccionar moltes de les meves emocions i ara hi vaig perquè sí,… Read more →