La calor, cada cop més prematura, ens recorda que arriba l’estiu. Però el que m’ho fa notar de debò és la dèria que li agafa a tothom per fer dieta, com si acceptar el teu cos depengués de si els agrada o no als altres. Jo fa temps que vaig deixar el 0,0%, vull gaudir de tot el sabor de les coses que m’agraden.
Perquè ja n’estava farta, de substitutius. De fer veure que no estàs enfadada, d’enfadar-te perquè els altres no se’n adonen del que penses de veritat, o de fer veure que les coses no passen, com estar malalta, per exemple. De la mateixa manera, anar a la platja per a mi té poc a veure amb el bikini i amb “ensenyar tipo”, és una oportunitat fantàstica per estar amb tu mateixa i ser el centre de l’univers. Si no em creus “vine amb mi”.
Quan vaig a la platja m’agrada jugar a pales, banyar-me, recollir pedretes … La veritat és que mai m’ha agradat gaire estar tot el temps prenent el sol i menys si és “patint” per estar morena. Ai,no! Abans no m’agradava gaire anar-hi perquè em semblava que tothom em mirava, que tothom em jutjava, que tothom pensava que ho podia fer tot millor. Fins que em vaig centrar en què era el que m’agradava a mi: relaxar-me i deixar-me arrossegar per les onades una bona estona, flotant. I tornar al cap d’una estona llarga a la sorra per estirar-me a la tovallola i gaudir del sol, escoltant el mar i respirant, sentint que aquell moment és meu i que tinc l’univers al meu servei si ho vull.
Aparto els pensaments del meu cap i em limito a respirar, a escoltar, a sentir. Abans em semblava que això era perdre el temps, crec que estava massa enfadada per massa coses i no volia que rés extern em fes canviar d’actitud. Però el mar, això és una altra cosa. No et pots discutir amb ell, és magnífic, potent, … si et deixes emportar per les onades ell s’emporta la ràbia, el mal de cap, el cansament. Ara el meu “anar a la platja” és anar a escoltar-me, escoltant el mar i deixant que el sol m’estimi i estimant-me com el trosset especial de l’univers que sóc. Per a mi son moments de connexió amb mi mateixa que em fan sentir viva i renovar la meva determinació per viure.
Com diu un proverbi xinés, es tracta de “posar-hi vida als anys, no de posar anys a la vida”. Des de que m’escolto aprenc moltes més coses, com què anar a la platja vol dir coses diferents per a cadascú. El que compta és anar-hi per fer el que t’agrada. T’hi apuntes?
Cèlia
