Per a mi, durant tot el procés de recuperació les passes més complicades han estat LES RECONCILIACIONS.
No parlo de trobades amistoses amb ningú, si no amb mi mateixa i amb tots aquells aspectes que no em permetien fer vida normal.
Reconciliar-me amb el meu cap, el meu cos i el menjar, les tres gran creuades.
Avui us explico com, poc a poc… molt poc a poc, vaig anar acceptant una llarga llista de menjars, ingredients, nutrients que havia eliminat de la meva dieta. Ningú em va dir què estava prohibit i què no. Senzillament, m’ho vaig inventar perquè la malaltia creia fermament que aquest era el camí.
Un cop en tractament, vaig adonar-me que no podia seguir endavant si no desenterrava la meva BIBLIA DELS ALIMENTS. El full de ruta que em va fer de guia durant el trastorn alimentari.
Ja prou valenta, i conscient de la necessitat de fer les paus amb el menjar, vaig decidir que no pararia fins que els incorporés tots a la dieta.
I ho faria VOLUNTÀRIAMENT, en el temps necessari i sense que ningú m’hagués de dir res.
Aquí va començar la meva relació amb pastes, arrossos, patates, llegums…i molts d’altres ALIMENTS BONÍSSIMS que havia retirat del meu dia a dia.
Primer, un cop cada vint dies i en poca quantitat (mai era el plat principal)… i amb el temps, augmentant la freqüència i la ració.
No us penseu que va ser ‘bufar i fer ampolles’, encara recordo atacs d’ansietat davant de segons quins plats… però ho vaig aconseguir, poc a poc, donant-me permís i dient que sí!
I quan les noves incorporacions ja formaven part del meu dia a dia, una nova creuada: vaig inventar-me el DIA DE L’ALIMENT PROHIBIT. Era els dimecres. Tenia de temps tot el dia per intentar menjar-lo i reconciliar-me. En aquest punt es tractava de fer cas a aquells aliments sense els que es pot viure perfectament, però que et regalen l’ànima.
Un cop fet, ja no havia de pensar-hi més fins al cap d’una setmana. Vaig estar així prop d’un any… repetint, recordant sabors, redescobrint.
I amb aquesta fase superada, encara en quedava el més difícil: acceptar, comprar, tastar, menjar i incorporar a la dieta tots els ALMENTS ESFÈRICS que havia eliminat.
Vaig començar amb un panellet…i d’aquí van venir la resta. Amb aquest grandiós pas (per a mi) vaig aconseguir que la meva dieta fos divertida, variada, agradable, llaminera i gustosa.
Actualment menjo de tot… ho cuino jo, i em sento completament orgullosa de la consciència que hi vaig posar en aquest procés.
Era el pas definitiu per no caminar mai més enrere.
Mª Àngels
