Fa anys, una psicòloga que em va tractar durant algun temps em va dir: “el dia que tornis a escriure em donaràs una gran alegria”. Jo li havia explicat que abans escrivia relats curts,que des de ben petita tenia sempre a mà una llibreta, fins i tot a sota del matalàs … sovint no podia dormir, i passada la mitjanit encenia la llum i em deixava portar per les idees que bullien al meu cap. Necessitava escriure-les. Invents, dibuixos, històries …viatjava a un altre món on tot era possible, sense espai ni temps, sense bé ni mal.
Quan vaig començar a deixar de menjar també vaig deixar d’escriure: no volia sentir. Em vaig empassar les emocions i se’m va fer un nus a l’estomac que va anar creixent i creixent, fent-se cada cop més pesant..
Al cap d’un temps, massa llarg, de viure amb “o bixo do coco” controlant la meva vida, em vaig adonar què aquesta es limitava a arrossegar aquest pes. Ja no sabia veure el que sentia. No sentia rés? Puc dir que em sentia com un autòmata.
Rellegir alguna de les coses que havia escrit abans d’emmalaltir em va ajudar a recuperar emocions, a revisar-les, a descobrir les de nou. De fet, rellegir escrits i històries em va recordar que podia ser brillant, que em podia emocionar, que ignorar les meves pors no les feia desaparèixer, que era capaç d’estimar, de compartir moments amb altra gent que em feia veure coses que m’agradaven de la vida.
I vaig tornar a escriure una mica, gairebé cada dia, ni que fos unes ratlles.. El paper fa que les coses existeixin fora teu, que tinguin veu, i deixes d’empassar-te-les i les pots mirar amb atenció. Allà, nues sobre el paper.
Quin alliberament airejar les capes de por, de mentides, de frustració!… perquè em sembla que al final tothom vol el mateix, sabent-ho o no: “me gustaría poder hacer sonar el MI verdadero”, que va dir Neruda.
Encara avui, de vegades si m’enfronto a una situació que no controlo i em bloqueja, escric les emocions. Coses que voldria que fossin diferents. Quan em passa això, somric o fins i tot ric de mi mateixa. Perquè ara sé que si observo les meves pors i la meva ràbia puc decidir què fer amb ells.
Si de cas, prova a escriure’t un missatge a tu mateixa quan quelcom et superi o quan quelcom t’emocioni i et faci sentir bé. Al cap d’una setmana tindràs un bon paquet de pistes a investigar per saber millor el que sents.
Celia
3 comments for “Tens un e-mail …”