CONDICIONS D’ÚS

bombillaCondicions d’us:

Aquest és un projecte de l’ACAB. Un bloc dirigit a persones que pateixen o creuen patir anorèxia, bulímia, trastorn per afartaments o altres trastorns alimentaris; escrit per persones voluntàries que han patit i superat aquestes mateixes malalties.

Penjarem un post cada dijous i mirarem d’ abarcar qualsevol aspecte del procés (els primers pasos, el tractament psicològic, l’entorn…etc…).

Comenta, participa, proposa! Ens ajuda a saber què necessites!…Si:

  • Ets major d’edat i pateixes qualsevol trastorn de la conducta alimentària o creus que l’estàs patint o l’has patit i superat.
  • Si tens ganes de saber-ne més, de lluitar per recuperar-te, de demanar ajuda, de compartir i ajudar, en positiu.
  • Si estàs angoixada, necessites parlar amb algú, compartir el que t’està passant, encara que sigui dur.
  • Pots utilitzar el nom que vulguis, et recomanem que sigui un nick fictici.

Aquest Bloc és un espai íntim per reflexionar sobre el que t’està passant, per trobar les teves pròpies forces per enfrontar-ho, perquè puguis dir: no vull això per a la meva vida! I per a què puguis demanar ajuda.

A continuació t’expliquem cóm ho volem fer i què et demanem per tal de crear un intercanvi positiu d’experiències. Com a etiqueta de comportament en aquest espai, evitarem:

  • Fer referència a: talles, mides, dietes, marques de roba, anuncis, activitats esportives, tècniques que s’utilitzen en el procés de malaltia, aliments, calories, nutrients, models, personatges públics…, adreces d’internet on es promouen conductes alimentàries nocives…
  • Donar consells alimentaris, ni parlar d’hàbits o higiene alimentària.
  • Facilitar dades de pseudoprofessionals, remeis o medicació indicats  per a fer dietes. Tampoc fer-se resó de publicacions o llibres de dietes infalibles, miraculoses
  • Donar dades de terceres persones que hagin intervingut, o no, en el nostre procés
  • Desqualificar, ni jutjar a cap de les persones que hagi fet una aportació al bloc. Tampoc banalitzar cap dels casos que siguin exposats
  • Donar definicions del que seria el cos ideal… o bé qualificar negativament els models que s’allunyin de l’ideal de cadascun/a de nosaltres.
  • Penjar fotografies ni imatges de cap mena. Tampoc enllaçar cap vídeo o contingut que tingui com a finalitat allunyar a una persona del procés de recuperació o d’acceptació de la malaltia.
  • L’intercanvi de correus, dades o telèfons entre les persones que fan comentaris en aquest blog

Pensa que el que escrius pot influenciar el procés d’una persona i pot servir per a què doni un pas endavant o un pas enrere … per tant, es considera un ús indegut escriure des de la superficialitat.

Es considerarà que fan un ús indegut del bloc, i podran ser suprimits o retallats, els missatges que incloguin continguts iguals o similars als esmentats.

 

  3 comments for “CONDICIONS D’ÚS

  1. Maria Porta
    18 desembre 2016 at 11:46

    Al post anterior volia dir:
    Vaig patir anorèxia als 16 anys: Ara en tinc moltíssims més i estic curada.
    Escriure em va ajudar a sortir de l’infern. Us deixo aquí uns poemes sobre l’anorèxia i la bulímia.

    • 21 desembre 2016 at 17:47

      Hola Maria,

      T’agraïm moltíssim que comparteixis amb nosaltres i des d’aquí els teus dos poemes.
      Escriure és una bona teràpia, és cert que ajuda a sentir, a conèixer-te i a mirar-te des d’un punt de vista diferent.
      Ens han emocionat molt.

      Mil gracies i felicitats!!

  2. Maria Porta
    18 desembre 2016 at 11:43

    Vaig patir anorèxia. Us deixo aquí als 16 anys: Ara en tinc moltíssims més i estic curada
    Escriure em va ajudar a sortir de l’infern. Us deixo aquí uns poemes sobre l’anorèxia i la bulímia.

    ANNA X

    L’Anna de quinze anys, princesa encantada,
    es mira al mirall i aparta la cara.
    S’hi torna a acostar , apropant els llavis,
    hi tira l’alè i ,a punta de dit,
    sobre el baf del vidre pinta un cor petit.
    Dues passes enrere i s’examina bé,
    es mira les cames, li semblen tan grasses
    que no veu els ossos dels canells com canyes,
    ni el rostre famèlic de pòmuls xuclats,
    ni els ulls esverats d’ ulleres morades.

    Cos de papallona,
    cos pols impalpable,
    cos d’aire de mar,
    cos de matinada.
    No té sang , ni sexe,
    ni fam, ni desig.

    El crit de sa mare li trenca l’encant,
    amb el tema tòpic què vols per dinar,
    fins que no t’ho acabis no t’aixecaràs.
    El mite caigut, vaca fastigosa,
    que quan es descuida regira sa bossa
    buscant el que sigui que pensi trobar.
    Però és massa ruca, mai se n’ha adonat.
    de les arts precises per dissimular.
    Dins les sabatilles hi caben dues llesques
    i a les butxaques s’hi amaga la carn.

    Cos d’aigua de pluja,
    cos nit estelada,
    cos de brisa freda,
    cos d’espuma clara.
    No té sang , ni sexe,
    ni fam, ni desig.

    L’angoixa tenalla quan pensa en menjar,
    el nus de la gola es fa insuportable,
    i l’olor de la cuina la fa vomitar.
    Mirant la finestra voldria tirar-se
    per a no sentir més preguntar al seu pare
    quin déu arbitrari l’ha fet canviar així
    amb els ulls de nacre que miren cap dins,
    al cervell cordills per lligar la gana.
    S’ha acabat la sang, només queden llàgrimes,
    plany , plora i suplica tan sols per tenir:

    Cos de raig de lluna,
    cos d’etèria albada,
    cos d’ala de mosca,
    cos de ploma blanca.
    No té sang, ni sexe,
    ni fam, ni desig.

    Tant temps morta i viva,ja no té ni amics.
    quin final l’espera a la matinada?
    L’Anna de quinze anys, princesa embruixada,
    es tanca a la cambra i s’ajeu al llit,
    esperant que un príncep li canvii el destí.
    Però ningú no arriba i s’apaga sola.
    Com a pòstum rastre de sa curta vida,
    al mirall hi queda l’empremta del dit ,
    que fa poca estona, amb infantil traça,
    sobre el baf del vidre pintà un cor petit.

    MIA

    Vas baixar a l’infern a tastar l’escudella
    i et venies l’ànima per un plat de cigrons,
    quan t’enamorares de la xocolata
    que encara que és dolça
    tampoc fa petons.

    Llavors vas cobrir els miralls de casa
    i amb capes de roba ta veu s’ofegà
    dins els banys més discrets
    de tots els bars del barri
    on vomites la culpa i la soledat.

    Amb forquilles d’or pentinaves l’alba
    culleres de plata brillaven al cel
    escut de rajoles et cobria l’ànima
    àcida condemna
    amagatall de fel.

    La mar et menjaves sucant-hi galetes
    i et bevies la lluna ruixada amb xarop,
    de tu t’amagaves dins de la nevera
    blanca com la infància
    freda com la mort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor