Es curen els trastorns alimentaris?

 

Sé que moltes persones que pateixen trastorns alimentaris es fan aquesta
pregunta. Podré menjar normal algun dia? Deixaré de comptar calories? Podré
ser com tothom a la festa i menjar pastís sense greus conseqüències? I portar
bikini com aquelles noies que no son pas primes i semblen tan felices?

 
Vull ser sincera amb vosaltres: no és pas tan fàcil. I us explico perquè.
Molt possiblement tornareu a menjar de forma equilibrada. Amb ajuda i suport,
lluireu figura en bikini a la platja amb un pes molt per sobre del que creieu que
hauríeu estat capaces de suportar, i ho fareu amb goig i sabent-vos atractives.
El menjar no dominarà les vostres vides, deixareu de destruir-vos. Però alerta.

 
Els trastorns alimentaris no son pas una malaltia purament mèdica o sols una
distorsió estètica. No. És realment una malaltia de l’ànima, i si la persona no
s’implica en un viatge personal durant el qual es despulli per complert i s’alliberi
dels seus dimonis, les seves pors, vergonyes i neguits més profunds, després
d’haver estabilitzat el pes i ser capaces de complir amb les pautes que ens
marquen els professionals, podem tornar a trontollar de nou. I com trontollem?
Doncs intentant encara omplir aquell buit existencial que intentàvem atipar amb
la preocupació del pes i del menjar. Com? Inseguretats, obsessions,
addiccions, relacions tòxiques i tot allò que ens turmenta com els números de
la balança.

 
Cal curar-se, però curar-se de debò. No és només el menjar, és saber aprendre
a viure actuant, no reaccionant. A saber fer les paus amb un mateix i els
demés. A poder suportar-se sol i en silenci sense distraccions ni escapatòries.
Que les fluctuacions les assumim com a part de l’aventura de viure i ens
permetem no ser perfectes.

 
Pel que fa a mi, ja puc menjar pastís com la resta però continuo treballant en
curar la meva ànima…

 

Verònica

  2 comments for “Es curen els trastorns alimentaris?

  1. 19 desembre 2017 at 14:12

    Hola Silvia,

    Moltes gràcies per compartir la teva experiència. Celebro que tu també puguis estar parlant del trastorn alimentari des del costat favorable de la balança, però no pas la de mesurar el pes sinó, simbòlicament, la de la vida. Continuem intentant aconseguir l’equilibri, de vegades ens sentim forts i de vegades vulnerables però fins i tot en els moments difícils som capaces d’aturar-nos, escoltar-nos i seguir l’instint que ens diu… cuida’t, tu t’ho vals. Una forta abraçada,

    Verònica.

  2. Silvia
    9 desembre 2017 at 19:25

    Ben cert és!!! El Treball interior segueix tot i que puguem menjar amb molta més normalitat i tranquilitat.
    Jo tb vaig partir un trastorn alimentari. I comparteixo molt els sentiments que té la Verònica.
    He d’ estar alerta pq facilment tinc tendencia a obsessionar- me en alguna altre cosa, o a enganxar-me en alguna relació tòxica, etc.. Però ho treballo força i cada vegada em passa menys…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor