La noia prima d’internet

No em ve de gust parlar de la noia prima d’internet, una tal Eugenia Cooney, però sembla que tothom hi suca pa des de fa uns dies. Només em pregunto, i a tu? com et senta? quin cos et queda després de veure-la? perquè indiferent segur que no et deixa. Pensant des de la malaltia és fàcil d’entendre el seu discurs d’ acceptació, d’autoacomplaença i de benestar “jo sóc així, bé que menjo” “no em passa res” “estic bé, és la meva tendència”, són frases que tu, jo i tots i totes hem fet servir quan l’evidència de l’infrapès s’ha fet evident. M’hi jugo totes les compreses i els tampons que hagi de necessitar la noia prima d’internet a que no menstrua des de fa temps, el cos més que ser savi, ens sobreviu a les malifetes que li fem passar i sap quan ha d’estalviar energia i pot capacitar una dona per reproduïr-se o no. Si això no és un símptoma de malaltia ja em diràs tu què ho és.

Me’n recordo que quan estava en la fase més aguda del transtorn alimentari jo també afirmava que no tenia cap problema amb mi mateixa, el meu bloqueig amb la realitat era tan gran que no era capaç de veure que em moria, em moria sense maquillatges, ni trampes, ni cartró. De fet, a la noia prima d’internet si li treus la pintura és la imatge d’una mena de cadàver patètic i erràtic. T’he de dir però, que el sentiment que ella com a persona em desperta s’acosta més a la compassió per afinitat que no pas a la pena. No puc sentir pena davant d’una malaltia perquè no em sembla que sigui l’actitud per combatre-la, ni ràbia perquè sé que ella ara és una paret contra la que és inútil picar, dir o fer. Em preocupa, això sí, la facilitat d’accés que una persona, menor o no, però sí amb falta de referents socials coherents i sans, interioritzi de manera equivocada i sense criteri l’informació. No vol dir que per tancar una pàgina d’internet allò deixi d’ existir, però limitar-ne l’accés pot ser beneficiós de cara a fer un treball de prevenció.

Mira, a mi em fereixen per exemple les i matges de nenes menors on els pares les  presenten a concursos de bellesa pintades com una porta amb actituds obertament sexuals que no deixen de ser un reclam per a pederastes. Em fereixen extrems religiosos i socials que inciten a la vulneració dels drets de les dones, els infants i els grans. Em fereixen les imatges d’animals maltractats i em pregunto si hem arribat al punt del “tot s’hi val” perquè si és així jo no estic preparada, ni ho estava quan em vaig posar malalta perquè en aquell moment no vaig saber ni afegir-me a un món que semblava que m’excloïa de tot, ni vaig saber treure el dolor d’una infantesa trista de la que em sentia culpable, ni vaig saber trobar el punt d’escapada a les meves emocions i em vaig bloquejar.

Espero que la noia prima d’internet tingui sort, de fet m’és ben igual el que faci amb la seva vida si no ha arribat el seu moment per iniciar un tractament, que jo no estic aquí per sermonejar, jutjar, ni salvar ningú, però sí que voldria que sabés que els meus esforços van per lluitar contra la malaltia que paradoxalment se la menja i faré el que estigui en la meva mà per a que no sigui una influència negativa en el meu entorn i intentaré arribar tant lluny com pugui.

Ester

  2 comments for “La noia prima d’internet

  1. Rubén
    21 novembre 2016 at 12:34

    No coneixia la història de la Eugenia Cooney i el que més por em fa de tot plegat és el numero de visites que tenen els seus videos.

    Les xarxes socials estan pensades per jutjar i ser jutjats. El problema és no ser conscient d’això i escullir un grau d’exposició massa alt, tan sols per guanyar popularitat o fins i tot per viure d’això.

    Quan jutgem sense tenir la persona davant nostre som implacables, perque no només jutgem individualment sino que ens nudrim d’altres opinions, moltes vegades frivoles i nues de contingut ètic, a més, després de la crítica la nostra vida continua igual, passem a la següent critica o a veure els ultims productes d’oferta de amazon.

    Les xarxes sociales mostren un problema real actual, necessitem mostrar qui som a tot el món, i quanta més gent millor. Necessitem moments que semblin perfectes.

    Entenc però que prohibir l’accés de cer contingut a les xarxes socials no és la sol·lució. Prohibir mai és solució de res, per molt que fereixi la sensibilitat. La clandestinitat sempre és més excitant. Per mi l’única sol·lució és ser coherent amb la teva vida, si no t’agrada ser jutgat no t’exposis, si t’han jutgat algun cop i no t’ha agradat no ho facis tu també.

    D’aquesta noia no m’interessa res. Ni la puc ajudar ni mai arribaré a saber que passa pel seu cap.

    • 25 gener 2017 at 15:48

      Estem totalment d’acord amb el que exposes sobre les xarxes socials doncs, efectivament, es fan servir com a mirall que només ha de mostrar una vida perfecta, plena (no real, un “fals mirall”). Ja ho diuen, quantes més necessitats en té un, més grans són els problemes i els riscos que enfronta. En aquest cas, la necessitat que hem desenvolupat com a societat de “mercantilitzar” la nostra vida i els nostres moments més íntims ens està passant factura, i una de les conseqüències més immediates i gravosas són precisament els trastorns de la conducta alimèntaria. Com bé dius, la Eugenia Cooney és només un exemple d’aquesta cara més malaltisa i fosca de les xarxes. La constant exposició a aquest tipus de contingut és, en efecte, una opció personal (i requereix un nivell de maduresa i consciència del benestar d’un mateix gens fàcil d’aconseguir, en la nostra opinió), i en això estem d’acord que la coherència i el respecte per un mateix són les eines clau (i molt probablement, les més efectives). En qualsevol cas i malauradament, no sempre ens trobem amb prou capacitat com per fugir d’aquesta espiral i adonar-nos que la felicitat de veritat ens espera fora de les xarxes, lluny de opinions frívoles i nues dels valors que cadascú defensa. Agraïm molt el teu comentari i estem encantades que hagis decidit compartir la teva opinió. Per això estem, per remoure les coses. Una abraçada,

      Clara

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Forma part de:
És un projecte de:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor