El documental Joola planteja analitzar la situació de la dona senegalesa dins del seu país i el seu context cultural i social. Més en concret  s’analitza la dona senegalesa musulmana i en especial de la ètnia joola a la zona del Casamance.
Però per fer-ho el documental pren l’exemple del poble d’Oussouye a través dels ulls d’unes dones concretes.
A la història d’Oussouye es a través de la mirada i l’acompanyament d’algunes noies seleccionades del poble d’Oussouye tot un context de vida de les famílies, de comunitats, i de trets del país, i per context ens ubiquen a les dones senegaleses musulmanes.

Entenem que les dones en una societat com la senegalesa, i concretament en una zona com Casamance, viuen un context on les religions tenen una forta osmosi entre elles, i un fort substrat de religió tradicional.

Existeix una forta tolerància entre comunitats entre comunitats religioses. Per tal entenem que per entendre el context senegalès de les dones musulmanes no es poden filmar exclusivament dones i famílies musulmanes, sino un ample espectre social que ens ferà entendre de forma més real com és la societat i la cultura on la dona senegalesa musulmana viu, i les seves tensions en el context actual.
El documental no pretén desenvolupar una tesi o estudi a través d’un reportatge amb entrevistes a personalitats expertes i una exposició oral (a través d’un locutor) dels temes a exposar.Els objectius i temes d’anàlisi que proposem són sols un substrat necessari per a saber què tractem.
Es pretén retratar la vida de les dones (a través d’unes dones concretes) i de la comunitat a través d’una filmació de la seva vida diària (des de la íntima i familiar a la social o comunitària) en tot el seu context.
Elles, la seva família i els habitants del poble d’Oussouye en seran els testimonis (a través de la filmació de la seva quotidianitat), així com a través de diàlegs o discussions obertes (no entrevistes tancades) que partiran dels temes d’anàlisi proposats. Els temes són sols un punt de partida per a incitar la seva expressió, no una finalitat.
Es va a buscar espais de filmació que responguin a les finalitats planificades als objectius: des d’una observació de la seva vida dina la família en un dia qualsevol, fins a una entrada en aquells espais que representen la vida pública o comunitària) hospitals, escoles, celebracions de fetitxes etc).