El passat 11 d’abril el grup de rock progressiu Herba d’Hamelí va presentar a la sala d’actes de La Violeta el seu últim disc “Interiors”. Enguany, Herba d’Hamelí fa 10 anys i per celebrar-ho el concert va comptar amb la col·laboració d’ex-membres del grup que van repassar alguns dels temes més significatius de l’historia de la banda.
El diumenge 29 de març vam poder passar un matí familiar amb l’espectacle de titelles “La caseta de xocolata”, basat en el conte de Hansel i Gretel.
Hansel i Gretel, fills d’un llenyataire molt pobre, es perden pel bosc i troben una fantàstica caseta amb les parets de xocolata, les finestres de caramel i la teulada de merenga… La història de Hansel i Gretel, o La caseta de xocolata, és un dels contes meravellosos de la tradició germànica que foren recollits pels germans Grimm, grans erudits i folkloristes alemanys del segle XIX.
Adaptació per a titelles del conegut conte popular, en una versió actualitzada i divertida en què sempre es busca la complicitat i la participació del públic. La tècnica emprada és la del titella de guant del tipus català. L’espectacle és molt dinàmic, té un ric vocabulari, una escenografia sorprenent amb molts canvis de decorat i una acurada posada en escena. Al fer l’adaptació titellaire d’aquest gran conte s’ha volgut donar més protagonisme a la figura femenina representada per la Gretel.
Sebastià Vergés Martínez, representant de la tercera generació d’una de les famílies titellaires amb més tradició de Catalunya, és actualment l’únic que té el personatge de l’Agustinet, un capgròs que forma part de les figures festives de la Vila de Gràcia.
El dissabte 28 de març hi va haver un nou concert a La Violeta i vam poder gaudir d’un magnífic ambient amb “De la Carmela”.
“De la Carmela” es presentà el 2014 de la mà de Daniel Felices, guitarrista, compositor i cantant del grup D’Callaos, i de Queralt Lahoz, vocalista i compositora de Pokas Luzes, cantaora a la companyia flamenca “Los Mulero” i vocalista a la Latin Band “Hits the town”. La trobada entre aquests dos artistes sorgeix de forma natural durant les nits que comparteixen guitarres i amics. Així doncs, la complicitat que hi havia entre ells els animà a fer seves les grans joies musicals de diferents estils com el bolero, el flamenc, el son, el tango i la cançó d’autor. Recuperant cançons d’intèrprets tan dispars com Mercedes Sosa, Diego el Cigala, Manuel Molina o Toni Zenet creant un viatge ple d’emocions, una bonica lluita entre l’alegria i la nostàlgia. El seu espectacle càlid i proper, és sens dubte un veritable tribut a l’elegància i a la bellesa.
L’Arnau Solaní i Vallvé, integrant dels Bastoners de Gràcia, va ser el ponent de la xerrada “El ball de bastons a Gràcia: Bastoners de Gràcia” que va tenir lloc el passat dimecres 25 de març.
La colla de Bastoners de Gràcia va començar a funcionar a la tardor de l’any 81. Picar bastons és una tradició existent a la Vila de Gràcia des de fa molts anys. El repertori de balls està format per una sèrie de danses que ells mateixos han anat creant a partir de músiques populars recollides del País Basc i altres cedides de pobles de Catalunya, dins d’aquest repertori hi consta El Virolet.
L’Associació Gràcia amb el Sàhara, entitat resident de La Violeta de Gràcia, va organitzar el passat dimarts 24 de març la presentació del llibre “BROSTA, verd sobre verd”, que va anar a càrrec de la Montse Barderi, fiòsofa, escriptora, periodista i patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. La lectura dels versos del llibre va anar a càrrec de la Rosa Bigas, actriu especialitzada en teatre visual, fundadora de la companyia La Nevera.
Manel Queralt i Utrilla (Barcelona 1959) és enginyer informàtic. Ha publicat els llibres de poesia Xiscle (1990), Ena menys una (1992), Druda (premi Guerau de Liost 1995), Trit (2000), Miserere (2004), Vacu, l’ésser sofrent(2004) i Nicis (2005). Tots aquests títols s’aplegaren, juntament amb els inèdits Ecs, perpetuum mobile iAtziacs, en el volum A furt (Obra poètica 1990-2006), publicat per emboscall el 2007. El conjunt, admirable, és el fruit de més de tres lustres de treball poètic ininterromput d’un autor excepcional tant per l’originalitat de la seva proposta, com per la determinació amb què l’està desenvolupant al llarg dels anys. L’obra, però, continua expandint-se amb nous títols, com Bra, els llavis negres (emboscall, 2008), Fora (En estat de sense sostre) (emboscall, 2011) i Excretòria (emboscall, 2012). Té, a més, d’altres textos poètics en procés de creació.
En una mà podria dur una galleda i, a l’altra, una brotxa. De tant en tant s’aturaria i, a les palpentes, podria començar a pintar l’aire. Encara que ningú l’hagi vist, no treu, però, que pogués fer-ho, fins i tot que ara, ara mateix, ho estigués fent.
Podria dir també –sovint parlaria sol, o ho podria semblar– que: «si fem números, gran part del temps, del temps de cada dia s’entén, ens el passem sense parlar gairebé amb ningú o, si ho fem, ho fem en forma de monòleg.»
Els seus poemes serien un pastitx de sentiments –cosa que provaria realment la nostra hipòtesi sobre la galleda i la més que probable composició del seu contingut– barreja de l’angoixa més profunda i l’alegria de viure més exultant. Mots que justificarien «una necessitat imperiosa de foradar l’aïllament i expulsar el que hi ha rere aquests impertinents silencis».
Un dia, ens podria arribar a confessar les seves pors –establerta una relació prèvia d’amistat profunda, per altra banda difícil– que a la galleda hi hauria, segons paraules textuals seves, «molta merda». I si un altre dia passés i arribéssim a intuir que és ell –realment, i atesa la situació, és del tot improbable–, podríem sentir que rondina: «un monòleg que dispara una veu que és un altre monòleg i, així, fins al límit, ininterrompudament, fins la desesperació, la mort.»
Tots els poemes que haguessin de ser escrits formarien part d’un projecte que no sabria si seria capaç d’assolir –buidar sovint la galleda, és clar. Una forma més, com qualsevol altra, de no estar mort.
El dimarts 24 de març va tenir lloc a la sala d’actes de La Violeta la presentació del llibre “La noia de Cochabamba” a càrrec de la Sra. Marta Mulet i Canto, Consellera del Districte de Gràcia i de la Sra. Neus Roig Punsola, mestra, periodista i autora del llibre. La presentació va comptar, a més, amb una parella de bolivians que van ballar una dansa de Cochabamba.
Aquesta obra narra la història d’una immigrant que arriba amb l’esperança d’assolir una vida millor al nostre país. La novel·la es centra en les dificultats d’adaptació i d’esforç de la “nova immigració” per fer-se un lloc al darrer esglaó de la societat d’adopció. Alhora, enceta un nou realisme social en la literatura catalana pel seu caràcter testimonial i d’absoluta actualitat.
L’excel·lent retrat psicològic dels personatges dóna un important valor afegit a aquesta novel·la, guardonada per unanimitat pel Jurat del Premi Ciutat d’Eivissa de 2012.
El passat dimarts 17 de març, vam gaudir d’un recital de a càrrec de Fidel Picó (Poeta roig, sociòleg i tècnic de medi ambient) i Anna Moya (Poeta, psicòloga infantil i estudiant de filologia).
El recital presentat pels Amics i amigues de la Violeta amb el suport del Fòrum Narcís Monturiol.
El passat dissabte 14 de març, Mateólika va venir a La Violeta per presentar a Barcelona el seu nou espectacle: “Tour Ke No TE COJAN 2015″.
Mateo (Mateólika) inicia el seu camí en solitari l’any 2007. Armat amb la seva guitarra visita centenars d’escenaris per diferents parts del món, portant el seu missatge de solidaritat, ràbia i humor allà on és necessari. El 2012 surt a la llum el seu primer treball solista (La Matança de la rumba) fruit d’aquests viatges i de la seva condició contestatària amb el sistema global. Tretze cançons plenes d’energia i on es recullen totes aquestes vivències fent esclatar a ritme de Rumba i punk en cadascuna de les seves boges representacions. Després de set anys de carretera i acció Mateólika Ha vingut a La Violeta de Gràcia per presentar el seu nou xou on la música, el públic i la improvisació seran el marc d’un concert atípic…
La Isabel Gomis va compartir amb nosaltres una nova sessió de conta-contes sota el títol “S’explica de Montserrat…, catacric, catacrac”.
Els assistents van poder gaudir d’una sèrie de llegendes i històries fantàstiques i divertides que tenien com a fil conductor les muntanyes de Montserrat. Algunes d’elles eren adaptades de contes de l’editorial: Publicacions l’Abadia de Montserrat.
Les històries van estar acompanyades per titelles i il·lustracions sobre cartró.
El dimecres 4 de març en Jordi Cubillos, integrant de la Colla Vella de Sitges, i la Carme Sánchez, advocada, ens van oferir la xerrada “El ball de diables: els versots”.
L’origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però sembla que deriva del teatre medieval de carrer. La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del bé contra el mal. Principalment des de finals de la Guerra del Francès fins a mitjans del segle XX, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes amb els coneguts versots de diables, on aquests es mofaven de la situació política de la seva regió o inclús de la mateixa gent que els envoltava. Pel que fa a les característiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuració i una dinàmica ben diferenciades: Per una banda hi ha un model amb estructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, amb uns personatges ben definits com a Llucifer, la Diablessa, l’Arcàngel Sant Miquel i altres diables que només reciten arengues crítiques i versots satírics dels esdeveniments socials i polítics contemporanis de la localitat. D’altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments, caracteritzat per l’absència d’una representació de ball parlat, i també d’un nombre estable i concret dels seus components. El seu àmbit preferent és el de les celebracions cíviques i algunes processons religioses.
