El dimecres 4 de març en Jordi Cubillos, integrant de la Colla Vella de Sitges, i la Carme Sánchez, advocada, ens van oferir la xerrada “El ball de diables: els versots”.
L’origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però sembla que deriva del teatre medieval de carrer. La síntesi del ball de diables és una representació teatral de la lluita del bé contra el mal. Principalment des de finals de la Guerra del Francès fins a mitjans del segle XX, els balls de diables amplien les seves sortides a esdeveniments civils com festes majors i carnestoltes amb els coneguts versots de diables, on aquests es mofaven de la situació política de la seva regió o inclús de la mateixa gent que els envoltava. Pel que fa a les característiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dues variants amb una configuració i una dinàmica ben diferenciades: Per una banda hi ha un model amb estructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, amb uns personatges ben definits com a Llucifer, la Diablessa, l’Arcàngel Sant Miquel i altres diables que només reciten arengues crítiques i versots satírics dels esdeveniments socials i polítics contemporanis de la localitat. D’altra banda hi ha el ball de diables sense parlaments, caracteritzat per l’absència d’una representació de ball parlat, i també d’un nombre estable i concret dels seus components. El seu àmbit preferent és el de les celebracions cíviques i algunes processons religioses.
