El passat 5 de setembre es va inaugurar a La Violeta l’exposició “Cançons de pandero”, inclosa a la 7a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic 2017. Les cançons de pandero o cançons de tambor a càrrec de dones, devien ser molt presents a finals del segle XIX i principis del XX. Han deixat un record intens a les comarques que van, aproximadament, del Priorat a la Noguera, però aquests cants es van anar esllanguint durant el segle XX, més a poc a poc o més de pressa. Gairebé sempre eren cantades per les majorales de la Confraria del Roser encarregades de feines a l’església durant un any. La Confraria de la Mare de Déu del Roser era important a tot el país, com a la majoria de països de llengües llatines, però el cant solista de les majorales només està documentat -amb alguna excepció- en les comarques de la plana de Lleida i de l’Urgell, i fins al Priorat.
