MENTIRAS.

No soporto las mentiras. Frase típica donde las hayas que pone de manifiesto una aversión a la traición, la deslealtad y la infidelidad. Y creo que nos pasa a todas y a todos. Pero yo hablo con conocimiento de causa —ahí va otra frase típica—, y no por haber sido víctima de ellas, que también, en algún cuento. Pero esa… Read more →

Mirar enrere…

Em costa mirar enrere i recordar qui vaig ser, em costa mirar enrere i escoltar el que vaig sentir, em costa mirar enrere i veure el que em vaig perdre, em costa apropar-me a aquell temps on l’angoixa era la meva companyia. Intento sempre, ser positiva i valorar-ne l’experiència extreta, no quedar atrapada en aquell lloc on només em sento… Read more →

Un dia nuevo

Miraba a las mujeres a mi alrededor y en mis ojos parecían todas hermosas, delgadas, sílfides. Vestida siempre en ropas sueltas, estaba intentando ocultar mi cuerpo. Me sentía muy avergonzada. El número en la báscula se reducía constantemente, pero yo me veía gorda y fea. Me escondía de los espejos. Tenía miedo de que un bocado me hiciera aún más… Read more →

Compartir…

Recentment, vaig veure a una companya amb qui feia temps que no parlava. I vaig compartir amb ella les cabòries que sovint em turmenten. Ves per on, em respon dient que el que a mi em passa, també li passa a ella, fent-me sentir automàticament millor pel simple fet de saber que no estic sola. Maleïda tendència a aïllar-me i… Read more →

Una experiència blindada

Ara vull que sigui cap de setmana per compartir-lo amb ells, els meus pares i la meva germana. M’agrada quan el papa s’enfada perquè no pot sentir les notícies de tant fort que riem. M’agrada que ens enfadem per qui s’acaba les molles de la bossa de patates. M’agrada que ens mofem de qui té el cul de cirera o… Read more →

soledad y Soledad.

Cada vez que escribo estas líneas para vosotros, también lo hago para mí. Estos días he hecho un nuevo viaje retrospectivo hacia mi adolescencia antes de ponerme a escribir. Y quizá porque me he parado un poco más a sentir con la cabeza, con el estómago y con la piel, he llegado a revivir nítidamente aquella fuerte sensación que amanecía… Read more →

Principi i fi del camí…

La primera pauta que em van proposar en la teràpia per resoldre un trastorn alimentari va ser normalitzar la meva alimentació. No vull fer referències concretes, perquè aquest no seria el meu paper aquí… Només aclarir que, del que es tractava bàsicament, era de seguir uns horaris coherents i introduir la diversitat d’aliments amb quantitats naturals i satisfactòries d’aquests. Ara… Read more →

El “No”

Creo que el mayor error que cometes, tanto tú como yo, es que siempre piensas mucho en los demás, e incluso aunque lo haces para bien, realmente no les ayuda, ni a los demás ni a ti. En algún momento, tienes que entender, que cada uno es responsable de sus decisiones y sus propios acciones. Tal como tú estás obligada a convivir con… Read more →

CONTRA LAS CUERDAS

Mi madre lo intentó todo. Como lo haría casi cualquier madre.   Durante toda mi vida, hasta hoy, tengo una certera imagen de mi madre como la más fiel protectora de mi salud, como buena enfermera que es, y la más dulce guardaespaldas de mis emociones, como mejor madre aún.   Uno de mis recuerdos más nítidos de esos difíciles… Read more →

Un projecte de:
Forma part de:
En col·laboració amb:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor