Amb llum pròpia

Fa setmanes que se la mira amb l’angoixa de la incertesa. No sap ben bé què ha d’esperar, a qui preguntar ni què més buscar per internet. Abrumada per la sospita que cada dia que passa li confirma que sí, que els hi ha tocat de ple, s’enreda de nou en l’esperança que quan sigui l’hora de sopar la Mònica… Read more →

Todo el mundo parece empeñado en dar su opinión acerca de qué es lo que hace a una mujer “como Dios manda” (o un hombre, entendedme, pero desde ese punto de vista no puedo hablar), así que he decidido subirme al carro. Zara dice que tenemos que tener curvas, pero sin pasarnos. En las redes sociales se habla de un… Read more →

Vuit de març, tu. El dia internacional de la dona i el primer que em ve al cap és que de ben petita, però petita petita petita, jo volia ser un nen. Res, ni ús de raó ni res tenia en aquells moments però ja m’olorava que havia de ser més pràctic ser un nen que una nena. De moment… Read more →

Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Y, como pasa con la gran mayoría de refranes, tienen razón. ¿Qué me decís del resabido “a palabras necias, oídos sordos”? Desgraciadamente, hoy ambos nos vienen al pelo. La conocida firma de moda Zara lanzó hace unos días el cartel publicitario que se muestra arriba, en pos de una campaña “pro-curvas”… Read more →

Bona tarda, M’agraden els dies com avui on no passa res, un dia normal a la feina, he matinat això sí, i he tingut alguna moguda de les que ja porten implícites les set hores que em dedico a que els comptes quadrin per a tothom. No és tasca fàcil, no et pensis, sempre hi ha algú que es queixa,… Read more →

Hola, com anem? Visito a vegades una pàgina al Face, AnyBody Argentina on trobo sorpreses com la que et deixo. No va signada..no puc posar més informació de la que comparteixo i que va molt més enllà de ser un decàleg de bones intencions i canvi d’actitud: és la resulta d’un treball intens, d’acceptació i de reestructuració personal que necessita d’un temps… Read more →

Rae Earl es una joven británica con sobrepeso, que escribe un diario muy especial. My mad fat diary, lo llama. No es más (ni menos) que su válvula de escape, un sitio en el que dar rienda suelta a su sinceridad: depresión, imagen corporal, feminismo, amor, amistad, soledad, sexo, música… Todo tiene cabida entre sus páginas, para gusto del espectador.… Read more →

De quina manera  podria buscar respostes sense que automàticament se m’ aixequi el dit per assenyalar culpables? Vull dir que sempre he intentat saber el per què del meu TCA, quin és l’origen, d’on ve, quina és l’espurna que encén la malaltia. Ara estic en un moment que, quan m’aboco per veure el món, m’abruma la quantitat d’informació que rebo… Read more →

“Parece vanidad porque nos aislamos y ponemos corazas para no sentir vergüenza de nuestro cuerpo, lo parece porque al principio quizás sí lo es, parece que la trampa es querer estar más guapa, la realidad es que has perdido la capacidad de amarte, de cuidarte, y lo reclamas al mundo de la peor manera” “Más vale malo conocido que bueno… Read more →

El set de gener vaig reiniciar la marató.  Aquesta, la meva, no es compta amb quilòmetres ni centímetres i molt menys amb grams ni amb temps. Es tracta d’agafar el ritme i anar fent, que no fos ara que fes l’arrencada del cavall i la parada de la burra. Estic de canvis: em vull prendre la vida d’una altra manera i això… Read more →