Amb llum pròpia

Perduda en un refugi fosc, sense cap nord a la meva brúixola, divagava entre perpètues veus de culpabilitat dia rere dia. – Augmenta de pes d’una vegada! – Encara no has arribat al teu pes ideal. – Fins que no tinguis la regla no estaràs bé. – Saps què sembles? Una arengada. Per què havia d’escoltar consells de gent que… Read more →

Pensaréis que estoy loca (si es que no lo pensabais ya) por la conclusión que vengo a compartir hoy, pero para que veáis la de progresos que estoy haciendo en eso de pasar olímpicamente del “qué dirán”, allá voy: Creo que tenemos mucho que aprender de los caracoles. Sí, habéis leído bien, los caracoles. Esos animalillos con concha que van… Read more →

El remordimiento fue el sentimiento principal que me acompañó a lo largo del difícil camino hacia la libertad de esta prisión. El remordimiento por el tiempo perdido, el remordimiento por la energía perdida, el remordimiento por las cosas que hice sin mi voluntad, pero sobre todo el remordimiento por lo mucho que mi familia sufrió, por lo mucho que esta… Read more →

De fet, he deixat d’intentar fer res de forma impecable. Només em crea frustració. A més, qui ha inventat els barems que estableixen la perfecció? No puc dir que casa meva estigui bruta, però un alegre desordre campa com li dona la gana. Ja recolliré. Intento deixar les coses ja fetes per no haver de córrer a última hora. Però… Read more →

  Aquest escrit és un petit homenatge a la meva companya blocaire qui, just la setmana passada va publicar el relat d’una vivència pròpia. Abans de la publicació, humilment ens deia que l’escrit no era cap meravella i que havia sigut difícil ser sincera (per la duresa de l’experiència viscuda). Llavors vaig llegir l’article. El primer que vaig dir-li, és… Read more →

A veces el miedo se convierte en una guía para nuestras acciones. Apoyamos comportamientos y situaciones en nuestras vidas porque tememos las consecuencias. A veces el miedo nos deslumbra y nos quedamos en situaciones que nos perjudican, sólo porque no podemos vernos fuera de estas situaciones. Algunos de nosotros, nos vemos pequeños. Algunos de nosotros estamos acostumbrados a agachar la… Read more →

Em preocupa no arribar a tot, decebre’m i decebre als altres… I a mi que no puguis perdonar-te (diu la seva mare). Em preocupa que la resta pensi que només em queixo, i em preocupen les ganes que tinc de queixar-me de tot. A mi em preocupa que això et tanqui i no et deixi demanar ajuda quan la necessitis… Read more →

..i es desperta d’un salt del llit i decideix que sí, que aquell és el dia en que deixa el passat enrere i es disposa a viure sense temors. Es mira al mirall, s’ agrada, es somriu perquè se sent plena de vida i una força interior la llença cap al carrer perquè ha decidit per fi, deixar-se portar pels… Read more →

Recordo com et molestava la meva energia desbordant. Les meves ganes constants de conversar acompanyades de vigorosa gesticulació eren rebudes per tu com una mena d’histerisme que t’esgotava i irritava. També recordo quan em deies que l’únic motiu pel qual he experimentat una notable millora en el transcurs de la meva vida és degut al fet que el meu punt… Read more →

Bon dia, Us deixem un article de l’Estel Soler.   No odiar la nostra imatge; odiar la societat que ens obliga a sentir odi per la nostra imatge. Fa uns dies, la portada d’una revista aprofitava una foto de la guionista, directora i actriu Lena Dunham per donar vint recomanacions als seus lectors per perdre pes. Dunham, defensora acèrrima dels… Read more →