Es curen els trastorns alimentaris?

Sé que moltes persones que pateixen trastorns alimentaris es fan aquesta
pregunta. Podré menjar normal algun dia? Deixaré de comptar calories? Podré
ser com tothom a la festa i menjar pastís sense greus conseqüències? I portar
bikini com aquelles noies que no son pas primes i semblen tan felices?

 
Vull ser sincera amb vosaltres: no és pas tan fàcil. I us explico perquè.
Molt possiblement tornareu a menjar de forma equilibrada. Amb ajuda i suport,
lluireu figura en bikini a la platja amb un pes molt per sobre del que creieu que
hauríeu estat capaces de suportar, i ho fareu amb goig i sabent-vos atractives.
El menjar no dominarà les vostres vides, deixareu de destruir-vos. Però alerta.

 
Els trastorns alimentaris no son pas una malaltia purament mèdica o sols una
distorsió estètica. No. És realment una malaltia de l’ànima, i si la persona no
s’implica en un viatge personal durant el qual es despulli per complert i s’alliberi
dels seus dimonis, les seves pors, vergonyes i neguits més profunds, després
d’haver estabilitzat el pes i ser capaces de complir amb les pautes que ens
marquen els professionals, podem tornar a trontollar de nou. I com trontollem?
Doncs intentant encara omplir aquell buit existencial que intentàvem atipar amb
la preocupació del pes i del menjar. Com? Inseguretats, obsessions,
addiccions, relacions tòxiques i tot allò que ens turmenta com els números de
la balança.

 
Cal curar-se, però curar-se de debò. No és només el menjar, és saber aprendre
a viure actuant, no reaccionant. A saber fer les paus amb un mateix i els
demés. A poder suportar-se sol i en silenci sense distraccions ni escapatòries.
Que les fluctuacions les assumim com a part de l’aventura de viure i ens
permetem no ser perfectes.

 
Pel que fa a mi, ja puc menjar pastís com la resta però continuo treballant en
curar la meva ànima…

Verònica