De quina manera podria buscar respostes sense que automàticament se m’ aixequi el dit per assenyalar culpables? Vull dir que sempre he intentat saber el per què del meu TCA, quin és l’origen, d’on ve, quina és l’espurna que encén la malaltia. Ara estic en un moment que, quan m’aboco per veure el món, m’abruma la quantitat d’informació que rebo i no que m’agrada, d’altra banda penso “està bé, Ester, has après a destriar, a identificar la mentida i a prescindir d’algunes formes de pressió” però també em qüestiono si és prou objectiva i equànime la manera amb que aplico aquesta tria.
Per exemple, ja no em barallo amb els aliments baixos amb calories, light o digues-li com vulguis; aquests ja no entren a casa i la publicitat no m’influeix en absolut perquè en cap cas són un element que hagi estat desencadenant en el TCA. Tampoc m’atabalen ni les models a les passarel.les ni “la 080” encara que penso que és imprescindible un treball de prevenció que té a veure directament amb la salut pública, de fet m’afecta per igual veure una dona mal alimentada per què l’obliga la seva feina que una treballadora sexual per què l’obliga el seu proxeneta. Jo com a referents de dones 10, tenia la Sofia Loren o la Sara Montiel, dones voluptuoses on les hi hagi, i així i tot apareix el rebuig pel menjar, aquell deixar-se morir. Segueixo buscant amb el meu dit acusador…Internet? Pàgines proana, promia..Insisteixo, els Transtorns de Conducta Alimentaria vénen de més enllà. Que tot això influeix? De ple però abans d’haver arribat a l’edat on jo, o tu, o les nostres filles i fills tinguin el brot de la malaltia, en una edat molt més tendra és a partir d’ on hauran plantat la llavor per aprendre a respectar-se i a valorar-se perquè hauran crescut en un entorn confortable i segur, sense excessos ni mancances del que és essencial, i ja sé que ningú neix amb un llibre d’instruccions sota el braç, parlo només d’estimar, de fer l’esforç de deixar sortir els sentiments, de parlar potser, d’acompanyar en definitiva pel camí de créixer i de viure.
És important mantenir la casa, però no està bé escombrar la brossa cap a la del veí.
Ester
