Estimada tu:
Ets un monstre i res ho fas bé. Has aconseguit, encara no sé de quina manera, enganyar a tots els que t’envolten per arribar a estimar-te. Als teus professors per tots aquests notables, als teus amics de que ets una noia encantadora. A la teva mare, de que estigui orgullosa de tu. I justament per això estic jo, per recordar-te que tot és una farsa, és la gran farsa de la teva vida.
Com han de poder estimar-te quan ets tan poca cosa? Com han de pensar que ets brillant, amb els cops que t’equivoques? Que ets la millor amiga, que ets divertida… en realitat saps que no és veritat i que terminaràs xocant de nassos amb la realitat. El que passa és que tens por de reconèixer-ho, el fet de no ser res. És normal, a ningú li agrada ésser prescindible, però què hi farem… a algú li té que tocar. Si ho penses, hauries de donar-me les gràcies. Qui, si no jo, estaria disposat a dir-te això? Sóc la única que veritablement està al teu costat, dia rere dia, tot i saber el que ets.
Em fa gràcia veure’t perfeccionar les teves habilitats de camuflatge amb esperança, com si anés a arribar un dia en que, a força de fer veure i fer veure i fer veure, com per art de màgia et tornessis magnífica. I un cop sola (clar, després d’aguantar tot el dia) et desfàs, doncs clar! Mentir cansa molt. A més a més, a vegades em tires a mi la culpa! Jo, que només faig que ajudar-te a veure la teva inutilitat i et dono les eines que necessites per millorar. Jo, que sóc la única sincera amb tu! Que t’ajudo a expirar la teva culpa i a quedar en pau amb tu mateixa com no ho fa ningú… Què injusta ets. Tot i així, mai et deixaré de costat. No, jo no. Perquè et necessito. Perquè t’estimo.
La teva anorèxia
No oblidaré les cartes que m’enviaves sense descans, tots els dies, a totes hores. Mai deixaves temps per què et trobés a faltar, sempre hi eres, esperant-me, prometent-me el teu amor etern. Clar, no fos que si te’n anaves massa lluny me’n adonés que, com diu la cançó, lo meu “no es amor, es una obsesión”. Tu, i no pas jo, ets la reina del engany. Tu, només tu, em fas comportar-me com algú que no sóc. Tu ets el monstre.
M’estimo, no per tu sinó TOT I TU
Clara
