Benvolguda crisi dels 40

untitled

Ara que ets aquí però que ja prepares les maletes per marxar, vull que sàpigues unes quantes coses sobre mi.

Quan era jove, m’horroritzaves. Pensava que no suportaria haver-te de lliurar la meva joventut, la meva pell ferma, el meu idil·li amb l’obsessió per la imatge, la meva incansable lluita pel control. Estava disposada a prendre mesures extremes per evitar-te si calia, tenia molt clar que tu no decidiries sobre mi.

Un dia, de lluny, vaig sentir com t’apropaves i sense adonar-me’n et vas acomodar a la meva vida; et vas ‘acoplar’, com dirien els meus fills. Vaig notar el terra bellugar-se sota els meus peus i preguntes sense resposta envaïen el meu pensament. D’altra banda, notava com la fermesa, les arrugues i la talla dels pantalons de cop i volta no eren les de sempre.

Paral·lelament, vaig començar a estudiar una carrera a la universitat. La meva vida diària al campus va brindar-me l’oportunitat de conèixer gent que compartia interessos i inquietuds amb mi, alhora que incitava el desig de llegir, d’aprendre de tot i tothom i concentrar el meu temps i esforç en la família, els estudis i a participar en qüestions socials.

Benvolguda crisi dels 40, ara que ja has complert la teva missió vull agrair-te sincerament el teu pas per la meva vida. Juntes, hem creuat cap a l’altre costat. Poc importa ja si giro caps; de fet, ja em diuen ‘senyora’ a tot arreu. Em cuido, i tant, però no pas per comprovar els resultats als miralls. Ara és la roba que s’ha d’adaptar a mi i no pas jo a ella.

Fujo de la buidor, la superficialitat, la hipocresia. Trio un bon llibre, una ocasió per debatre o una conversa enriquidora.

Però sobretot, gràcies per ajudar-me a canviar l’ordre de prioritats i que avui dia sigui una apassionada de les persones, de les seves experiències, sensibilitats, vivències i sigui capaç de veure més enllà dels retrets i de les coses que ens diferencien i ens separen.

Ja van quedant menys dies, i ara entenc la necessitat de centrar-se en el que realment importa. Gràcies per donar-me aquesta segona oportunitat.

Verònica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Un projecte de:
Forma part de:
En col·laboració amb:
xarxanet.org - Entitats i voluntaris per un món millor