Ara que ets aquí però que ja prepares les maletes per marxar, vull que sàpigues unes quantes coses sobre mi.
Quan era jove, m’horroritzaves. Pensava que no suportaria haver-te de lliurar la meva joventut, la meva pell ferma, el meu idil·li amb l’obsessió per la imatge, la meva incansable lluita pel control. Estava disposada a prendre mesures extremes per evitar-te si calia, tenia molt clar que tu no decidiries sobre mi.
Un dia, de lluny, vaig sentir com t’apropaves i sense adonar-me’n et vas acomodar a la meva vida; et vas ‘acoplar’, com dirien els meus fills. Vaig notar el terra bellugar-se sota els meus peus i preguntes sense resposta envaïen el meu pensament. D’altra banda, notava com la fermesa, les arrugues i la talla dels pantalons de cop i volta no eren les de sempre.
Paral·lelament, vaig començar a estudiar una carrera a la universitat. La meva vida diària al campus va brindar-me l’oportunitat de conèixer gent que compartia interessos i inquietuds amb mi, alhora que incitava el desig de llegir, d’aprendre de tot i tothom i concentrar el meu temps i esforç en la família, els estudis i a participar en qüestions socials.
Benvolguda crisi dels 40, ara que ja has complert la teva missió vull agrair-te sincerament el teu pas per la meva vida. Juntes, hem creuat cap a l’altre costat. Poc importa ja si giro caps; de fet, ja em diuen ‘senyora’ a tot arreu. Em cuido, i tant, però no pas per comprovar els resultats als miralls. Ara és la roba que s’ha d’adaptar a mi i no pas jo a ella.
Fujo de la buidor, la superficialitat, la hipocresia. Trio un bon llibre, una ocasió per debatre o una conversa enriquidora.
Però sobretot, gràcies per ajudar-me a canviar l’ordre de prioritats i que avui dia sigui una apassionada de les persones, de les seves experiències, sensibilitats, vivències i sigui capaç de veure més enllà dels retrets i de les coses que ens diferencien i ens separen.
Ja van quedant menys dies, i ara entenc la necessitat de centrar-se en el que realment importa. Gràcies per donar-me aquesta segona oportunitat.
Verònica