Abans tenia sempre la resposta a punt pel contrari, de per què girar l’esquena a a fer teràpia i trobar les millors excuses per no començar a fer mai un tractament. Avui, asseguda davant de l’ordinador et puc dir en quatre pizellades el que ha canviat en mi des de que vaig començar a donar-me l’oportunitat de coneixer-me una mica més i saber adaptar els meus sentiments i accions per gestionar la meva vida:
. He canviat el control per l’espontaneitat
. He convertit l’esforç de l’intelecte obsessiu per l’intercanvi dels sentiments
. Deixo de rebutjar per oferir acolliment en el meu entorn
. Desistexo de futuritzar i enclavar-me en el passat per viure en el present
. Aprenc a no fer servir el “he de fer” i “faig les coses perquè vull”
I la que més m’agrada: he deixat d’imaginar per dedicar-me, de ple, a viure!!!!
Ester
2 comments for “Canvis a l’alça”