Avui vull compartir amb vosaltres aquest vídeo i aquesta reflexió oberta.
Més enllà del contingut punyent de la conversa, em pregunto si ningú no serà capaç ni en aquesta situació ni en d’altres, de moure un dit que no sigui per acusar i serveixi d’ajuda. És aquesta la societat que volem i que abandona sistemàticament els seus integrants i els fa sentir culpables de viure? És així com protegim el nostre entorn de la pressió social?
