Definició: Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament.
Sinònims: veure, percebre, distingir, sentir, notar, comprendre, experimentar, adonar-se.
Veure amb claredat l’estat de sofriment en què et trobes
Percebre la possibilitat d’un estat lliure d’aquest
Distingir el mateix trastorn alimentari d’altres aspectes causants d’angoixa
Sentir el flux de pensaments
Notar tots els matisos de les emocions
Comprendre’n la font
Experimentar el canvi “in crescendo”
Adonar-se que ja ets una persona nova
En el transcurs dels anys i en el procés cap a la curació el discerniment va ser un gran aprenentatge, una eina que em va permetre no recórrer desesperadament a les conductes que tant mal em feien i que em va ajudar a emprendre les solucions adequades per a cada problema concret.
Un trastorn alimentari et confon i et fa veure com a real allò que no ho és. Una gran confusió que va en augment fins col·lapsar-te. Creus, de forma inqüestionable, que el problema és el pes i que la solució està en el menjar:
“Les coses m’aniran bé quan el meu cos sigui perfecte, no estaré més sola, ni trista, ni decebuda. Em divertiré més, tindré més amics, trobaré parella, em sentiré per fi contenta, seré més feliç.”
Pensaments irracionals i erronis, on la relació “causa-efecte” no té cap sentit. Però per a qui ho pensa en primera persona, són realitats absolutes.
La recerca de la felicitat és una actitud natural de l’ésser humà, però intentar trobar-la en la direcció equivocada, només comporta frustració.
Realment els problemes són uns altres i les solucions no es troben en el menjar…o en el no menjar…
L’observació de la conducta, la identificació de les emocions que la desencadenen i l’anàlisi racional dels pensaments inicials i automatitzats, et porten al coneixement de les dificultats reals i a la possibilitat d’emprendre l’actitud adequada.
Així, pots entendre la importància de dir un “no” a temps, o un “ara no”, o un “deixa’m temps per pensar”…, entendre que hi ha dies de tot i emocions diverses. Entendre que avui t’equivoques i demà potser també, però que no per això mereixes el pitjor. Entendre que el teu melic no és el centre de l’univers i que has de saber estar sola i estar bé. També has de saber estar malament. Saber perdonar. Perdonar-te. Donar-te temps. Relativitzar. Esperar. Compartir i escoltar. Fer el millor que puguis i ajudar també a qui ho necessiti. No avergonyir-te. Decidir. Gaudir
Discernir et dóna el poder de triar, d’agafar les rendes i adonar-te que la imatge i l’alimentació només eren l’absurda eina amb què buscaves la felicitat i que ara, entenent i actuant correctament en cada situació, no només resols millor el que et passa sinó que el trastorn alimentari s’esvaeix, gradualment, pas a pas, al mateix temps que va en augment la teva felicitat…
Marina
