Eren les dotze tocades. Feia poc que se n’havien anat a dormir, sentia els roncs del papa des de l’habitació i la quietud de la mama adormida al seu costat. Quedaven menys de 20 hores perquè em pesés i no podia dormir, els nervis se’m menjaven. Què podia fer per augmentar la bàscula? Per veure la mama contenta? Per evitar una baralla més farcida de crits?
A la cuina quedaven bombons, els havia vist al costat de la fruitera, mentre sopava. Vaig posar-me les sabatilles i de puntetes vaig obrir la porta de l’habitació. Amb la llanterna del mòbil, vaig arribar fins a la cuina. La bossa seguia intacate, allà sobre, tal i com l’havia vist. Amb les puntes dels dits, vaig desfer el nus i vaig enfonsar la mà freda entre les boles de xocolata. Si me’n menjava un, tan sols un, faria efecte. Segur que m’engreixaria uns grams. Però quants? Amb un ull a la porta vigilant que no s’hagués despertat ningú, vaig desembolicar-lo i mirar-me’l als dits. El meu cor deia que me’l mengés, el meu cap que el deixés. El mossegava a poc o poc o me’l posava directe a la boca?
Respirant fort i exhalant l’aire per la boca, vaig tancar els ulls i me’l vaig posar tot a la boca prohibint-me sentir el plaer del sucre i del cacau del bombó. Vaig empassar-me la bola que se m’havia fos a la boca. Vaig glopejar aigua a la pica, vaig fer quatre salts i tres estiraments de cames abans de tornar-me a ficar al llit i vaig dormir fins que sonà el despertador.
La bàscula va marcar com sempre, seguia tenint una silueta d’arengada amb les costelles i vèrtebres que em foradaven la pell. Un bombó no engreixa. Un bombó és plaer.
Blanca
