Primer em va prendre el cos. Després em va robar la vida. Però un robatori es pot recuperar, no és per sempre si tu no vols.
Quan perds el moneder, el telèfon o una arracada, fas memòria de l’últim cop que recordes dur-ho a sobre, penses on et pot haver caigut, pels carrers que has caminat o qui ho pot tenir. Busques, preguntes i t’ofusques pensant en tot el que hi havies guardat.
Si al cap d’un temps ho recuperes, ho cuidaràs amb molt d’amor. Si decideixes comprar-te un altre moneder, un altre telèfon o unes altres arracades, no tindran el mateix valor com el que vas perdre. Així que si l’anorèxia et roba la vida, no intentis buscar-ne una altra en un hospital, retroba la teva!
I si l’anorèxia opta per tornar-te-la arrugada i estripada, has de saber que mai tornarà a ser llisa, però cada doblec tindrà el seu perquè. La vida tornarà a ser teva, així que pinta-la de colors vius, abraça-la ben fort i fes-te-la teva.
Blanca
