He rebuscat entre les llibretes que escrivia i he trobat aquest fragment. El va escriure una part de mi, sí només una part, la Blanca sana, perquè l’altra estava malalta.
Suposo que escriure va ser un dels últims recursos que vaig utilitzar perquè els altres ja els havia esgotat tots. Escriure em feia aposentar la realitat sobre paper i convèncer-me que podia canviar, que podia curar-me.
M’agrada pensar, m’agrada molt pensar. Fer reflexions internes perquè ara mateix no sé expressar-me verbalment, no tinc energia per mirar els ulls d’algú i dir què sento. Per això intento exprimir per escrit allò que no sé dir de veu.
Estima’t, estima’t molt i sobretot creu-t’ho. Necessites energia per funcionar, per estar al 100%, perquè ara no ets tu, ara avances al 40%. Pots arribar a brillar però cal que estiguis bé. Tot té el seu temps, menja a poc a poc i pensa que et farà profit, per tornar a ser la Blanca. Menja tant com vulguis, no et farà mal, et convé. Menja aliments que t’agradin, que no t’has permès durant molt temps, per mimar-te i acceptar-te. Deixa que el cos absorbeixi els nutrients, els necessita pel dia a dia, per les funcions vitals i perquè et pugui venir la regla. Aprecia el menjar, fes-t’hi amiga.
Escriu, pinta, llegeix, crea, inventa, el teu cos també necessita descansar. Busca fotos de llocs on t’agradaria anar, veuràs que hi ha més enllà del món que t’has creat per tu sola. Fixa’t que la gent no s’obsessiona, mengen i després descansen mentre ho paeixen. Es prenen la vida amb tranquil·litat, una tranquil·litat que tu encara has de trobar.
L’objectiu d’escriure aquestes línies era que m’ajudessin a frenar la por per retrobar la Blanca que havia perdut.
Blanca Soler
