L’ANORÈXIA només és un nom, existeix però no es veu. La poden representar objectes i conceptes, però cap d’ells ens revela el perquè no menja qui pateix aquest trastorn.
Imaginar un mirall amb un cos famèlic al davant, es un tòpic que sempre funciona a l’hora de representar l’anorèxia. Però es pot anar més enllà i buscar la simbologia, per exemple, la bàscula representa l’obsessió per un número que pot amb tot; una cinta mètrica entortolligada pel cos, figura l’exigència, la perfecció; una poma mostra la restricció del menjar per allò sa; o fins i tot, una noia fotografiada amb el filtre en blanc i negre que té la boca tapada perquè es nega a menjar. Però no menja perquè no tingui gana, sinó perquè hi ha quelcom que li prohibeix alimentar-se.
Blanca.
