Podríem dir que la vida és un refugi? Un refugi per allunyar-nos d’un altre món? Quants refugis existeixen? En quants refugis ens hem amagat, una, dues o tres setmanes o fins i tot mesos o anys? Per què tanta por de conviure amb la nostra vida?
Amaga’t però retroba’t, percep la teva escalfor, retroba les lectures de cada nit, rellegeix aquelles cartes d’amor, pinta els paisatges, ressegueix les gotes de pluja quan regalimin per la finestra del tren, escolta el rugit de la tempesta, regala dolces abraçades plenes de desig, deixa que el sol il·lumini la teva pell, el cant del pardal, olora el brou de Nadal …. És aquí on t’has de refugiar perquè s’esfumen en instants.
Però a vegades hem d’aprendre a sobreviure al costat d’uns refugis més dolorosos, feixucs d’apreciar, me’n vaig a viure a Tailàndia, tinc anorèxia, no em busquis, s’ha acabat perquè no hi ha amor … Quants secrets són refugis que desconeixem?
Blanca
