De fet, he deixat d’intentar fer res de forma impecable. Només em crea frustració. A més, qui ha inventat els barems que estableixen la perfecció?
No puc dir que casa meva estigui bruta, però un alegre desordre campa com li dona la gana. Ja recolliré.
Intento deixar les coses ja fetes per no haver de córrer a última hora. Però acabo a corre-cuita i sí, ja ho sabia, però deixeu-me tranquil·la que sóc així.
Sé de sobres que una copa de vi és confortable per a mi. Però, i els minuts de deliciosa conversa addicional que aporta la segona? Tira milles, s’ha dit.
Trec el iogurt, la fruita, les nous. Però els nens esmorzen galetes. I jo avui vull galetes, amb aquest te tant bo que m’he fet. Ja farem la fibra i tot el rotllo un altre dia.
Contenció, Vero, que de vegades expliques la vida a tothom. Però un moment, no només no he fet mal a ningú sinó que hem rigut una estona. Tanta tontería, ja!
La qüestió és cuidar-se, i per a mi cuidar-me és fer allò que em ve de gust i em fa sentir bé, que em relaxa, m’inspira i que a la vegada impacta positivament en els que m’envolten. Digues-li bikini amb triple formatge o nens, que avui mirem Rocky II una altra vegada.
Son quasi les 3 de la matinada i hauria d’estar dormint. Però no puc fer-hi res, m’apassiona viure les hores durant les quals la gent està dormint.
Hi ha coses que no canviaré ja a aquestes alçades de la vida. I total, no sóc perfecte però vaig pel bon camí.
Verònica
