TRONTOLLAR: Balançar-se una cosa continua i ràpidament amb risc que es desprengui d’algun lloc.
D’alguna manera fa dies que trontollo i que em sento una mica insegura. El bombardeig d’esdeveniments i d’informacions en els que m’he vist immersa aquestes darreres setmanes m’han afectat i m’he vist en la paradoxal situació d’ estar més pendent del meu volum corporal i del meu pes que en treballar-me i asumir els alts i baixos que com a adulta em comporten el trànsit de viure.
Me n’he anat al post que va penjar la Clara fa quinze dies, el de la Mafalda, i he rellegit el paràgraf de la bàscula. Aquests dies el meu dimoni em confon i em retorna a la necessitat de saber quin és el meu pes per confirmar si el meu malestar és justificat o he de sentir-me alleujada dels meus sentiments d’angoixa i culpa segons el número que aparegui al dial. Ruleta russa del TCA, ja veus a quines alçades de la meva recuperació se’m gira ara la truita!
I arribo a la conclusió que no em fa res trontollar, ni tenir estones de profund malestar perquè el resultat és que sé arribar sempre a temps al calaix de les eines, que he après a fer-les servir amb decisió, que he après a fer-les meves amb paciència i ja no caic, no m’enfonso i no em deixo dur per la crua agudesa de la malaltia.
És allò que et dic sempre de l’àngel i el dimoni. Intento ensenyar-los a conviure i normalment hi ha cordialitat excepte quan un vol dominar sobre l’altre, aleshores ens reunim en gavinet urgent de crisi, deixem sortir l’orgull i la ràbia i donem espai a una nova temporada de calma.
Ester
