“Qui va ser que et va dir que estaves gorda?”
Aquesta pregunta me l’han fet infinitat de vegades els meus pares. Es va convertir en una obsessió, sobretot pel meu pare. Tot i que jo sempre responia que ningú mai m’havia dit res, ells no s’ho acabaven de creure. Se’ls feia difícil comprendre que una noia jove com jo -17 anys-, responsable, bona estudiant i centrada, hagués caigut de cop en aquesta malaltia. No entenien l’origen de la caiguda i pensaven que tot era fruit de les males paraules d’algú. Necessitaven trobar una figura culpable del meu patiment.
I aquest és el tema. No conec estadístiques i no voldria ficar la pota, però segurament la majoria dels casos d’anorèxia i bulímia, es desencadenen per situacions personals molt més profundes que no pas les paraules d’un idiota.
En el meu cas, mai va tenir res a veure amb el cos ni amb l’aspecte físic i crec que aquesta va ser la meva gran sort i el motor que em va permetre superar la malaltia.
Crec que part del meu procés de recuperació de la malaltia va consistir en detectar l’inici, el desencadenant(s), els motius pels quals vaig caure a la trampa. Combatre contra aquests motius és el que em va fer tirar endavant.
En el meu cas, la meva relació amb el menjar era una sortida a un conjunt de problemes personals i socials que em bloquejaven. Era la via d’escapament als meus problemes i no m’adonava que el que a mi em semblava l’alliberament, era en realitat el meu principal problema.
Aquesta malaltia et transforma, et fa fer coses que mai hauries pensat que faries, però també et fa conèixer-te a tu mateix com mai et coneixeràs.
Descobreixes que igual que ets capaç de fer tonteries amb el menjar, tancar-te, aïllar-te, ets capaç de superar tots i cada un dels problemes que se’t presentaran a partir d’aquest moment. Descobreixes que ets fort, que ets valent, que tu ets el que porta les regnes de la teva vida i que la felicitat comença amb tu mateix. Quan tries aquest camí, descobreixes que ets capaç de tot i, encara més, descobreixes que aquesta malaltia mai podrà amb tu. El dia que comences a creure en tot això, aquell dia és l’inici de la teva recuperació.
Com sempre dic, res és impossible.
Laura.
