Comença una nova etapa de Xarxanet. Sis anys després de la seva primera publicació, el web de referència de l’associacionisme i el voluntariat catalans fa una evolució per incorporar i aprofitar alguns dels elements més característics del web 2.0 i de les xarxes socials.

Probablement no estic descobrint res si dic que el 2.0 ha permès fer un pas cabdal en la democratització i la universalització dels espais comunicatius i de creació. Tenim un nou tipus d’usuari al web, el prosumidor, una persona que produeix i consumeix continguts alhora. S’han acabat les divisions entre emissors i receptors. Ara tots som, o podem ser si així ho volem, nodes de la xarxa. Les persones per descomptat, però també les organitzacions.

És del tot imprescindible que canviem la idea d’aparador per la de plaça pública.

Mai fins ara les organitzacions no lucratives havien tingut l’oportunitat de desplegar el seu missatge i enriquir el seu argumentari, d’estrényer la relació amb la seva base social, d’incidir en la vida pública, de legitimar i rendir comptes sobre la seva actuació i de tantes altres coses com el món digital i en especial la tecnologia 2.0 permeten de fer, en condicions molt similars a les d’altres actors que tradicionalment han disposat de molts més recursos.

I les xarxes socials han acabat de reblar el clau. Estudis recents ens diuen que Google està començant a perdre el lideratge en l’encaminament del tràfic a Internet, que s’està desplaçant cap a les xarxes socials (com Facebook o Twitter, per posar dos exemples prou coneguts). Això vol dir que estem canviant d’hàbits. Fins fa no gaire bona part dels webs o continguts nous a què accedíem els trobàvem via cercador; ara, cada cop més, ho fem a través dels suggeriments dels nostres cibercontactes. La recomanació és molt més efectiva que la pròpia iniciativa perquè és el fruit de la suma de moltíssimes iniciatives individuals agregades en un procés constant d’enriquiment i filtratge.

Així doncs, benvinguda sigui la renovació de Xarxanet. D’una banda perquè per mantenir avui aquest rol referent de què parlàvem és del tot imprescindible que canviem la idea d’aparador per la de plaça pública. I de l’altra perquè tant de bo tot plegat sigui un bon exemple més en el qual es puguin inspirar moltes de les nostres entitats que es pregunten el per què i el com d’aquestes qüestions.

FONT: http://bloc.xarxanet.org